Manel Garcia Grau

Qui era Manel Garcia Grau

Constants vitals, el llibre de poemes que Manel Garcia Grau va publicar el 2006, va guanyar aquell any el premi de poesia Ciutat de València i, el 2007, el de la Crítica dels Escriptors Valencians, que va ser pòstum, com remarca el pòrtic de l’AELC: el poeta havia mort el 5 de juny de 2006, a Castelló de la Plana. La biografia de l’associació situa els seus primers poemes en català als anys del Col·legi Universitari de Castelló i de la Universitat de València. Abans havia escrit en castellà, des dels catorze anys aproximadament, i en aquella llengua va publicar Anthropoemas (1985), que va premiar l’editorial madrilenya Prometeo.

Amb Anatema, que es va publicar el 2001, havia guanyat l’Ausiàs March de l’any anterior, i amb Al fons de vies desertes (2002), l’Agustí Bartra de Terrassa del 2001, segons l’Enciclopèdia Catalana i la biografia de l’AELC. De la llista de premis de l’associació, que té dotze entrades, són també l’Englantina d’Or dels Jocs Florals de Barcelona del 1997, per Causa oberta, i el Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre del 1990, per Els noms insondables; la llista l’obre el Gabriel Ferrater del 1987, per Sol de violoncel. De la poesia del 1997 al 2003, la crítica n’ha destacat, segons la biografia, el «compromís cívic»; en els llibres anteriors, fins al 1994, hi havia vist la influència d’«un existencialisme d’arrel simbolista». L’Enciclopèdia recorda que el van incloure en antologies com Camp de mines (1991) i Bengales en la fosca (1997).

Els assaigs, sobre literatura i sobre llengua segons el pòrtic, inclouen Les suspicàcies metòdiques (2002) i Poètiques i voluntats per a una societat perifèrica (1994); la biografia hi compta també Poetes del Nord (1992), fet amb Ll. Meseguer i J. M. San Abdon. El Papa maleït el va publicar Planeta el 2003, i tant el pòrtic com l’Enciclopèdia presenten aquesta novel·la com una intriga sobre el papa Luna. El pòrtic li recull articles i crítica a Serra d’Or, Levante o l’Avui, i la biografia, una columna d’opinió que publicava els diumenges a l’Heraldo de Castellón. A la Universitat Jaume I va ensenyar filologia catalana des del 1995, i del 1997 al 2006 va ser vocal de l’AELC pel País Valencià. El 2008, la Jaume I va començar a convocar, amb l’AELC i Perifèric Edicions, un premi de poesia amb el seu nom.