Josep Lluís Sirera

Qui era Josep Lluís Sirera

Josep Lluís Sirera va escriure les seves obres de teatre a quatre mans amb el seu germà, Rodolf Sirera. L’Enciclopèdia Catalana ho formula així: com a autor teatral, «la seva obra és escrita en col·laboració amb el seu germà Rodolf Sirera». El pòrtic de l’AELC, per la seva banda, atribueix als dos germans diverses trilogies amb algunes de les peces «més renovadores del teatre valencià». L’Enciclopèdia hi compta la trilogia Europa, de la qual formen part Benedicat (2006), Silenci de negra (2000) i Dinamarca; aquesta última es va estrenar el 2019, quan Josep Lluís ja era mort, i el 2020 va guanyar el Max a la millor autoria teatral i el Crítica Serra d’Or. La col·laboració venia dels anys setanta: el 1972 tots dos van fundar el grup El Rogle, i d’aquell any és Homenatge a Florentí Montfort, que ja havia rebut el premi Ciutat d’Alcoi del 1971. La llista de premis de l’AELC hi continua amb Cavalls de mar, Ciutat de Palma del 1988 i Crítica Serra d’Or del 1989, i amb La ciutat perduda, premi Born del 1993. Entre les obres dels inicis, l’Enciclopèdia hi situa una altra trilogia, «sobre la realitat social i política del País Valencià durant la Restauració», de la qual forma part El capvespre del tròpic (1980).

Del teatre en va ser també historiador. A la Universitat de València, on va crear el màster de teatre, tenia la càtedra d’història del teatre espanyol, i la seva recerca anava del teatre medieval al valencià contemporani; en va publicar llibres com El Teatre Principal de València (1986) o El fet teatral dins la societat valenciana. Va editar Max Aub i, amb Rodolf, Eduard Escalante. Segons l’AELC, els seminaris del Festival de Teatre i Música Medieval d’Elx, que va dirigir molts anys, van ser decisius perquè la UNESCO declarés el 2001 el Misteri d’Elx Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. A la universitat també va tenir càrrecs de govern: entre el 1987 i el 1989 va ser degà de Filologia, i entre el 2010 i el 2011, vicerector de Cultura. La biografia de l’AELC li atribueix, a més, versions de textos antics per a l’escena, com els Misteris del Corpus de València (2000) i, el 2012, l’Ordo prophetarum, la versió del cant de la Sibil·la que es va estrenar a la catedral de València.

Des dels anys noranta també va escriure per a la televisió, i la biografia de l’AELC recorda l’èxit popular d’Amar en tiempos revueltos, a TVE, i d’El súper, que Telecinco va emetre del 1996 al 1999. Com a crític teatral, va publicar a Destino, El Temps, Serra d’Or o Levante-EMV, i el 2012 va obrir la revista digital Episkenion. Va ser membre fundador de l’Associació Valenciana d’Escriptores i Escriptors Teatrals. Va morir a València el 8 de desembre de 2015, i el 2016 va sortir una publicació pòstuma, Escritos sobre teatro de Josep Lluís Sirera.