Isidre Martínez Marzo

Qui és Isidre Martínez Marzo

El premi Carles Riba del 2005 va ser per a Hostes, un poemari d’Isidre Martínez Marzo que es va publicar el 2006 i que, segons l’Enciclopèdia Catalana, «confirma l’interès de la seva obra». Al tombant de segle, la llista de premis de l’AELC ja li’n donava uns quants més: l’Agustí Bartra de Terrassa del 1999 va ser per a Els adéus, i Sense mi, un llibre del 2001, va obtenir el de la Crítica dels Escriptors Valencians. Del 1999 és també La tristesa de Sòcrates, que l’Enciclopèdia presenta com a «fruit de l’impacte de la guerra dels Balcans». Els primers guardons havien arribat el 1986: el Salvador Espriu per a poetes joves, per Inici de les hores, i el Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó, per La casa perduda, que segons el pòrtic va guanyar amb vint-i-dos anys. La biografia de l’associació data a l’estiu del 1983, durant una estada a Anglaterra, el començament d’aquell llibre, el primer que va escriure en català.

Va ser un dels nou poetes que el novembre del 2003 van redactar el manifest «Contra la insignificança», el text que obre l’antologia Imparables (2004), segons la biografia de l’AELC. No era la primera antologia on el recollien: el pòrtic i l’Enciclopèdia en citen també Ser del segle (1989) i Camp de mines (1991). Segons la mateixa biografia, que fa de Marc Granell «un dels seus mestres més pròxims», els premis del 1986 li van obrir la tertúlia que aquell poeta feia a València; el 1999 va ser un dels seixanta-sis autors del volum d’homenatge Versos per a Marc. Amb Maria Josep Escrivà va organitzar, del 1997 al 2006, recitals de poesia en dos cafès de València, el Malva-rosa i el Sant Jaume, i el 2005 tots dos van coordinar la part de poesia d’un projecte de Martí Domínguez sobre el botànic Cavanilles. Entre el 2001 i el 2004 es va ocupar de les plaquettes Razef en la seva primera etapa, i des del 2007 formava part del consell assessor de Reduccions.

La traducció de Dylan Thomas, que la biografia fa començar a finals dels anys vuitanta, el va tenir ocupat «fins ben entrats els anys noranta», i el pòrtic encara donava com a inèdita la seva versió de la poesia reunida del gal·lès. La mateixa font diu que també es va posar a traduir Gerard Manley Hopkins, i l’Enciclopèdia li reconeix traduccions de tots dos. El 2004 va participar a Farrera de Pallars en un seminari de traducció poètica dedicat a Ioana Ieronim i Denisa Comanescu, dues poetes de Romania. Com a narrador, el 2007 va guanyar a Elx el premi Antoni Bru amb Cementiri dels anglesos, una novel·la que es va publicar el 2008 i que el 2009 va rebre també el premi de narrativa de la Crítica dels Escriptors Valencians. Havia acabat filologia catalana a la Universitat de València el 1990, i l’AELC el presentava com a professor de secundària; el pòrtic diu que també havia treballat corregint i traduint textos, i li recull articles en mitjans com L’Espill o l’Avui. Hi ha poemes seus traduïts a quatre llengües, l’eslovè entre elles.