Josep Usó i Mañanós

Qui és Josep Usó i Mañanós

Josep Usó i Mañanós era professor de física i química de batxillerat i ja havia escrit manuals d’aquestes matèries quan, el 1996, va començar la seva primera novel·la, La catifa maleïda. Ho expliquen les dues pàgines que li dedica l’AELC, elaborades amb documentació de l’arxiu personal de l’autor, que són la font de tot el que segueix. La novel·la va sortir el 1998 a L’Eixam, de Tavernes Blanques; la biografia diu que l’havia començada «un poc per atzar», i el pòrtic en remarca que es va publicar sense cap premi al darrere. Després d’aquell primer llibre, segons la biografia, va escriure sobretot contes, i uns quants van ser premiats o finalistes en certàmens literaris: Carme i Maria, per exemple, va guanyar el Roser d’Argent Vila de Puigcerdà del 2002.

A les novel·les que va publicar després, la biografia hi associa gairebé sempre un premi. Amor amarg (Pagès Editors, 2002) i Els retrobats i els perduts (2008) en van guanyar de novel·la curta: el de la Universitat de Lleida del 2001 i el Ciutat de Sagunt del 2007, respectivament. La senda llarga (2009) havia guanyat el certamen Vila d’Almassora del 2008, i Fàtima i Cristina, una novel·la juvenil publicada el 2012, va rebre el 2011 el dotzè premi de narrativa juvenil Ciutat de Torrent. El recorregut de Civils i incivils (Abadia Editors, 2005) va ser més llarg: el 2003 va quedar finalista del premi Josep Pasqual i Tirado, de Castelló, i del Ciutat de Mollerussa, i al final es va endur el premi Sant Carles Borromeu a la XXVII Nit Literària Andorrana. Entre aquests llibres hi ha també La Plaça del Gall (2011) i dos llibres de relats, La nit (2007) i El musulmà (2008), que van guanyar el certamen literari Vila de Suera cadascun l’any que va sortir.

Tot i haver nascut el 1959 a Castelló de la Plana, l’AELC el situa gairebé sempre a Vila-real. Va estudiar ciències químiques entre el Col·legi Universitari de Castelló i la Universitat de València, on va acabar la carrera el 1981. Després de tres anys en una empresa d’esmalts ceràmics, el 1986 va aprovar les oposicions de professor agregat de batxillerat de física i química. El 1987 un antic professor seu, Fernando Latre, li va proposar de col·laborar en manuals de química, física i matemàtiques, i en aquells anys també va publicar articles i comunicacions sobre aquestes matèries. La biografia li atribueix, a més, articles de divulgació científica i d’humor a Cadafal, la revista que es publica a Vila-real per les festes de maig i de setembre.