David Castillo

Qui és David Castillo

Dani Cajal, el personatge d’El cel de l’infern (1999) i de No miris enrere (2002), torna a El tango de Dien Bien Phu (2020), la novel·la amb què David Castillo va guanyar el premi Joanot Martorell 2019. Segons Grup 62, que la va publicar, el llibre segueix les seves recerques sobre una generació que va travessar la Guerra Civil, els camps francesos i la Segona Guerra Mundial, entre el 1939, quan les columnes llibertàries passen la frontera, i el 1954, amb la derrota francesa al Vietnam; el pretext és un tango de Gardel «que va ser l’himne d’Argelers», del qual el narrador vol trobar la lletra. Les dues novel·les on havia sortit abans Cajal havien estat premiades, la primera amb el Crexells i la segona amb el Sant Jordi, i la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) diu que amb El cel de l’infern Castillo «traslladà a la novel·lística les seves preocupacions com a poeta». Va publicar també les novel·les El Mar de la Tranquil·litat (2010) i Barcelona no existeix (2014) i el poema narratiu El llibre dels mals catalans (2010).

Nascut a Barcelona, Castillo va dirigir el suplement cultural de l’Avui del 1989 al 2007, i als anys noranta, la revista Lletra de canvi. La GEC en remarca la feina de crític literari a la premsa, tant de poesia com de narrativa, i l’antologia Ser del segle. Antologia dels nous poetes catalans (1989), amb què es va donar a conèixer la promoció de poetes dels anys vuitanta, i també la feina de promoció de la poesia, amb la Setmana de Poesia de Barcelona, que va fundar el 1997 i de la qual va ser director. De la seva pròpia poesia, l’enciclopèdia en diu que és «una extensa meditació sobre la condició humana en el món contemporani». El primer poemari, La muntanya russa, va sortir el 1992, el mateix any que el seu primer llibre, Biografia de Bob Dylan; amb Game over (1998) va guanyar el Carles Riba 1997, i amb Esquena nua (2006), el premi Cadaqués-Quima Jaume de reconeixement a la creació poètica 2007.