Felip Cortiella

Qui era Felip Cortiella

Entre les obres que Felip Cortiella i Ferrer va escriure entre el 1898 i el 1906, l’Enciclopèdia Catalana en distingeix dues, Els artistes de la vida (1898) i Dolora (1904), que qualifica de propaganda «clarament anarquista». El Morenet (1906), ambientada als baixos fons de Barcelona, és en canvi la que menys depèn de la ideologia i, per a l’article, «la més realista i la més ben construïda». D’aquells anys és també Els mals pastors (1901). Més tard va publicar els poemes d’Anarquines (1908) i, el 1933, La vida gloriosa, on va aplegar textos que havia escrit entre el 1918 i el 1927, com el poema dramàtic Flametes del gran amor o la comèdia La brava joventut. També en van quedar conferències, com El teatro y el arte dramático de nuestro tiempo (1904) i Irradiacions (1910), que segons l’Enciclopèdia és un tractat sobre bellesa i moral. Les memòries, La vida que jo he viscut, no les va acabar.

Tipògraf de professió, Cortiella va fundar i dirigir el Centre Fraternal de Cultura, La Compañía Libre de Declamación, les Vetllades Avenir (1902-05) i l’Agrupació Avenir, que publicava el periòdic Avenir (1905). En aquestes vetllades hi va estrenar obres de Hervieu i de Mirbeau, sovint en traduccions seves, i hi va donar a conèixer Donnay, Hauptmann, Brieux i el que l’article anomena «l’Ibsen més revolucionari». El 1906 va organitzar l’Homenatge dels catalans a Enric Ibsen. Era d’extracció obrera i es va formar pel seu compte, i l’Enciclopèdia li reconeix «una tasca important per a elevar el nivell cultural obrer». La feina a la impremta llibreria de L’Avenç el va posar en contacte amb el modernisme. Va morir a Barcelona el 1937. La Biblioteca de Catalunya en guarda el llegat.