Maria Dolors Alibés

Qui era Maria Dolors Alibés

Maria Dolors Alibés va publicar el primer llibre als trenta-vuit anys, segons l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC): Buscant un nom (1979), finalista del premi Folch i Torres. Des d’aleshores es va especialitzar en la literatura infantil i juvenil, i el pòrtic de l’AELC parla de «gairebé una quarantena» de llibres —literatura infantil, contes i narracions breus—, a més d’alguna incursió en la poesia. Segons el mateix pòrtic, se l’ha considerada una «mestra de la paròdia», i se li atribueixen influències de Rodari i un lloc dins el corrent de l’absurd; l’AELC destaca dels seus llibres l’acció, la fantasia i la «innovació lingüística i estilística, moltes vegades des del títol mateix». El planeta Mo (1988), Superfantasmes en un supermercat (1989) i Monstre busca monstra (1994) s’han reeditat moltes vegades i tenen traduccions al francès, a l’aranès, al gallec, al basc i, sobretot, al castellà. Als anys vuitanta i noranta va publicar relats a revistes per a infants i joves com Rodamón, Tretzevents o Cavall Fort, i el 1983 va guanyar el premi Cavall Fort de contes. Aquell mateix any va obtenir també el premi de la Biblioteca Nacional de Munic, amb Tasme, el fantasma. Amb «On podria pondre un ou?» va guanyar el 1984 el premi Freya i el de la Fundació d’Amics de les Arts i les Lletres de Sabadell, i el 1995, el Vent de Port, amb «El sac de l’avorriment».

Nascuda a Vidrà el 1941, Alibés explicava, segons l’AELC, que havia començat a llegir en català amb els llibres de Josep Maria Folch i Torres que el pare amagava entre els sacs de farina. Tenia catorze anys quan la família es va instal·lar a la colònia tèxtil de l’Ametlla de Merola, al Baix Berguedà, el 1955, i va entrar a treballar a la fàbrica. Els estudis van venir més tard: amb més de trenta anys va començar la carrera d’història a la universitat. Va treballar de mestra en diferents etapes i, durant un temps, va assessorar el Servei d’Ensenyament del Català, del Departament d’Educació. També va col·laborar en llibres de text i en programes de ràdio, i va publicar articles a l’Avui, al Regió 7 i a El 9 Nou. L’AELC remarca que, al llarg dels anys, va visitar moltes escoles per parlar amb els alumnes. Va morir el 2009.