Josep Lorman

Qui és Josep Lorman

Dues vegades en tres anys, el 1995 i el 1997, Josep Lorman va guanyar el premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil: la relació de guardonats de la Gran Enciclopèdia Catalana li dona el primer per El galió de les illes Cies i el segon per El malefici dels Da, i la nota de Grup 62, consultada el 2026, també en recull els dos anys. Aquesta nota li compta una vintena de títols, alguns adaptats al cinema, i en la versió que acompanya L’any que van venir els Beatles (Empúries, 2005) els qualifica de literatura juvenil. Hi descriu una vida professional feta de producció cinematogràfica i audiovisual, de docència, de col·laboracions amb editorials i d’escriptura, i diu que Lorman és geògraf de formació. L’any que van venir els Beatles, segons Empúries, explica «el trànsit de l’adolescència a la joventut» de l’Andreu, un noi tímid de disset anys: ha plegat d’estudiar per treballar en una copisteria, contra el parer d’un pare autoritari, s’enamora de la Lina i somia ser artista des d’una habitació del Raval.

Una amistat que dura anys entre tres homes que el tràfic d’esclaus fa coincidir el 1842 és el centre d’Atlàntic (Columna, 2021), finalista del premi Nèstor Luján de novel·la històrica. Segons la sinopsi, en Djembo és un noi de l’ètnia fang comprat a la costa occidental d’Àfrica per ser venut a l’Havana; en Marc Badia fa de grumet al Tritón, el vaixell que el porta; i Simon Flaherty és l’alferes irlandès de la fragata britànica que captura el Tritón i el desvia cap a Freetown, i que per amor i per responsabilitat deixarà enrere el seu futur a la Royal Navy. Abans, a Estrella Polar, Lorman havia publicat 24 imatges per segon (2010): l’Hug, segons l’editorial, estudia enginyeria industrial sense ganes, somia dirigir pel·lícules i, malgrat el pare, entra en un rodatge com a auxiliar de producció, on de moment la feina és portar cafès.