Nati Soler

Qui és Nati Soler

Nati Soler va guanyar el premi Màrius Torres de poesia amb La lentitud del ramat, segons l’anuari de l’Enciclopèdia del 2014, que el compta entre els premis literaris de Lleida, i Pagès Editors el va publicar el maig del 2015 a la col·lecció La Suda. La fitxa de Pagès, però, no en descriu el contingut: el text que hi apareix és sobre un poemari anterior, Les dents de la pluja, que segons l’editorial va sortir de les obres d’altres arts inspirades en Les dents del gat i de la necessitat de l’autora de demostrar que «el procés creatiu és viu i en evolució constant». El llibre amb una presentació pròpia és Diuen… (2016), que La Finestra Lectora classifica com a poesia i que porta fotografies de Josep Vallès. La presentació, en primera persona, explica que Vallès fotografiava els indrets de prop de casa que tornava a visitar sovint i que n’hi enviava algunes imatges; totes mostraven, segons el text, «allò que potser veiem cada dia i que passem per alt», i a ella li despertaven records o històries, que va escriure. Era el segon llibre que feien junts, després de Poemes de pedra seca.

La pàgina d’autora de La Finestra Lectora, consultada el 2026, li compta una trentena de premis literaris i la fa néixer a Llorenç del Penedès el 1959. Diu que és modista de professió, que col·labora en la premsa local i que exposa amb el Grup Art Polièdric. Bona part del palmarès que hi detalla és de poesia: el Vila de Martorell per Les dents del gat (Viena, 2004), el Grandalla d’Andorra per La casa amb set butxaques (Pagès, 2009) i l’Ibn Hazm de Xàtiva per Les dents de la pluja (Bromera, 2011), a més d’altres premis de Sallent, de Petrer i d’Alella. Fora de la poesia hi ha Onze d’agost (Cossetània, 2003), premi Mn. Romà Comamala de Vilabella, i la nota li atribueix també Furgar el rusc (Emboscall, 2008) i, amb Vallès, Poemes de pedra seca (Cossetània, 2006).