Ramon Solsona

n. 1950 · Catalunya

Novel·lista i periodista barceloní que va deixar l'ensenyament per escriure. L'AELC i l'Enciclopèdia en destaquen la varietat de registres de la llengua, i va guanyar el Sant Jordi amb L'home de la maleta. És també Lo Gaiter del Besòs, l'àlies amb què va signar poesia satírica, i ha escrit guions de sèries com Agència de viatges o Estació d'enllaç.

Foto: ESM · CC BY-SA 4.0 · Wikimedia Commons

Si no has llegit mai Ramon Solsona, comença per aquí

L'home de la maleta
2010
Premi Sant Jordi 2010. Un antic músic de ball passa un mes a casa de cadascuna de les tres filles i mira amb ironia les seves vides, fins que el passat li torna a trucar a la porta.
Amazon Casa del Llibre
Línia blava
Línia blava
2004
Una novel·la de Barcelona que arrenca a la boca de metro de la plaça Eivissa, a Horta, que comença en segona persona i amb una càmera que fa sentir observat qui hi entra.
Amazon Casa del Llibre

Llibres de Ramon Solsona

Tots els llibres de Ramon Solsona que tenim al catàleg: 20 obres.

Novel·la

Figures de calidoscopi
1989

Poesia

Sach de gemecs
Sach de gemecs
1989
Botifarra de pagès!

Narrativa breu

Altres

Assaig

Dones migpartides
2025

Qui és Ramon Solsona

Nascut el 7 de febrer de 1950 a Barcelona, Ramon Solsona tenia vint-i-dos anys quan es va llicenciar en filologia romànica hispànica. Va ser professor de secundària durant dues dècades, fins que el 1992 va demanar l’excedència per dedicar-se a escriure i al periodisme. El seu primer llibre, Sach de gemecs (1989), va ser de versos satírics: els que el 1987 havia començat a signar com a Lo Gaiter del Besòs al suplement dominical de l’Avui.

La primera novel·la, Figures de calidoscopi, va sortir aquell mateix any, i l’AELC hi assenyala ja dues constants de tota la seva obra: la varietat de registres i «la riquesa de recursos formals». Les hores detingudes, que arriba després d’un recull de contes, es va endur el Prudenci Bertrana, el Crítica Serra d’Or i la Lletra d’Or. DG (1998) aplica a la novel·la el to sarcàstic dels seus versos; No tornarem mai més (1999) segueix dos nois que fan la mili; Línia blava (2004) passa al metro de Barcelona, i Cementiri de butxaca (2006) aplega cinquanta relats.

El Sant Jordi del 2010 el va guanyar amb L’home de la maleta, on un antic músic d’orquestra de ball pensa amb ironia en la seva família i en un present que canvia tan de pressa que el desconcerta. Van seguir Allò que va passar a Cardós (2016), premi Joaquim Amat-Piniella, Disset pianos (2019) i Temps enrere (2022); el 2025 va publicar les memòries d’infantesa i joventut El carrer de la xocolata i va guanyar el premi Carles Rahola d’assaig amb Dones migpartides.

Ha dedicat a la llengua llibres de divulgació com A paraules em convides, sobre curiositats lingüístiques, o Marques que marquen, sobre onomàstica, i l’espai «La paraula del dia» a El món a RAC1. Ha escrit guions per a sèries de televisió com Agència de viatges, amb la qual va guanyar el 1992 el primer concurs de sèries d’humor de TV3, Estació d’enllaç o El cor de la ciutat, i va posar lletra al Cant del centenari del FC Barcelona. El 1994 va rebre el premi Avui pels seus articles, i el 2026, el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català.