Antoni Clapés

Qui és Antoni Clapés

Entre I li estrebà les vetes de la cotilla (1971) i Heimat (2019), l’Enciclopèdia Catalana recull una llarga sèrie de llibres de poesia d’Antoni Clapés, i en caracteritza el conjunt amb dos trets: una orientació «decididament avantguardista» i la proximitat «al minimalisme i a la poesia del silenci». Crepuscle de mots va guanyar el 1989 el Joan Alcover, que l’Enciclopèdia anomena Ciutat de Palma-Joan Alcover, i La llum i el no-res, publicat el 2009, va obtenir l’any següent dos premis, el Cadaqués a Quima Jaume i el Cavall Verd-Josep M. Llompart. La poesia del 1989 al 2009 es va reunir el 2020 a Clars, aquest matí, són els teus records. Fora del vers, va publicar un llibre d’aforismes, El radical sentit (1990), i va escriure a dues mans dos llibres més: amb Víctor Sunyol, On la forma s’engendra (2000), i amb Carles Hac Mor, els dos volums de Converses (2006).

Amb fragments de Tomba de Lou, de Denise Desautels, que havia traduït i que el 2012 li havia valgut el Mots Passants i el Cavall Verd-Rafel Jaume, Clapés va crear i dirigir el 2014 l’espectacle No t’angoixis per les meves llàgrimes. Quatre anys abans n’havia fet un altre per al centenari de Màrius Torres, Com una espurna, que segons l’AELC es va veure de Lleida a Londres. Traductor del francès i de l’italià, el 2021 va tenir dos premis més de traducció, segons l’Enciclopèdia: el Crítica Serra d’Or per Tal qual, de Paul Valéry, i el del PEN Català per El desert malva, de Nicole Brossard. De l’italià, el pòrtic de l’AELC, fet amb documentació del mateix autor, en destaca Metamorfosi del silenci, de Pietro Civitareale. L’Enciclopèdia hi suma col·laboracions amb pintors, com Dèdal (1997), amb Jaume Ribas, o En guaret (2013), amb Benet Rossell.

Tot això ho va fer al marge de la feina: entre el 1966 i el 2013 es va guanyar la vida en la informàtica. El 1989 va posar en marxa Cafè Central, un segell independent dedicat a la poesia la direcció del qual compartia amb Víctor Sunyol i on, segons l’Enciclopèdia, a més d’editar llibres va organitzar «més de quatre-centes accions relacionades amb la poesia». No era la primera iniciativa d’aquest tipus: a Sabadell havia obert el 1976 una llibreria, Els dies, i entre el 1981 i el 1986 havia tingut un segell, Les edicions dels dies, i a començament dels anys setanta havia estat entre els qui van crear i dirigir Sala Tres, una sala d’art contemporani. Segons la biografia de l’AELC, va dur la seva reflexió sobre el llenguatge i la poesia a dues exposicions, La casa de l’ésser? (Vic, 1999) i D’estar a estar (Girona, 2008), va fer cursos sobre Ausiàs March, Hölderlin o María Zambrano, i va llegir la seva obra en universitats i festivals de Mèxic, Alemanya o el Canadà, entre molts altres països. Havia estudiat econòmiques a la Universitat de Barcelona. Va néixer a Sabadell el 9 de juliol de 1948.