Joan Nogué

Qui és Joan Nogué

Per a Maria Dolors Garcia Ramon, membre emèrita de l’Institut d’Estudis Catalans, la tesi doctoral de Joan Nogué va ser la primera de geografia d’orientació humanística presentada no solament a Catalunya, sinó a la universitat espanyola. Ho deia el 2 de febrer de 2017, quan va respondre el discurs amb què ell entrava a l’Institut, El paisatge, entre el subjecte i l’objecte. Nogué havia defensat la tesi el 1984 i l’havia publicada el 1985 amb el títol Una lectura geogràfico-humanista del paisatge de la Garrotxa. Segons Garcia Ramon, hi feia servir la literatura i la fotografia per llegir el paisatge tradicional de la comarca, i hi estudiava com l’experimentaven cinc grups diferents, dels excursionistes als neorurals. El paisatge va continuar sent un eix de la seva recerca; l’Enciclopèdia Catalana li atribueix també treballs de geografia de la percepció, com La percepció del bosc (1986), i de geografia política, com Els nacionalismes i el territori (1991), i data el 2008 Paisatge i salut. Amb Paisatge, territori i societat civil va guanyar el premi Joan Fuster d’assaig del 2010, que recullen totes dues fonts.

La carrera universitària la detalla l’Enciclopèdia: llicenciat en geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona, va començar a fer classes el 1983 a l’Estudi General de Girona, que en depenia, i el 1992 va obtenir la càtedra de geografia humana de la Universitat de Girona. Garcia Ramon recorda que va estar a la Universitat de Wisconsin, a Madison, amb el professor Yi-Fu Tuan, i hi relaciona la seva aposta pel paisatge. Del 2005 al 2017 va dirigir l’Observatori del Paisatge, que l’Enciclopèdia descriu com un ens consultiu de l’administració catalana; entre les tasques que hi va fer com a director, Garcia Ramon en remarca una, «la del disseny i la coordinació dels catàlegs de paisatge de Catalunya», i entre els seus premis cita el Rei Jaume I d’Urbanisme, Paisatge i Sostenibilitat del 2009. També explica que va escriure durant anys al suplement Culturas de La Vanguardia, que una selecció d’aquells articles es va publicar el 2009 com a Entre paisajes i que codirigia la col·lecció «Paisaje y Teoría», de l’editorial Biblioteca Nueva.