Elvira Cambrils
Narradora de Pego (1955) que va ser professora de filosofia i que va arribar a la ficció passats els quaranta. Des de Mira'm, Amor (2007) ha publicat relats i novel·les com Aire, premi Carmelina Sánchez-Cutillas 2021, o Argila i calç, premi Enric Valor. Segons l'AELC, les seves ficcions giren al voltant de la identitat, la mirada de gènere i la vida bona.
Llibres d'Elvira Cambrils
Novel·la
- A la platja de Camus
A la platja de Camus
Narrativa breu
- Ariadna adormida
Ariadna adormida
- Cau la nit sobre Ortígia
Cau la nit sobre Ortígia
- Mare Lluna
Mare Lluna
Altres
- Vestida de lluna
Vestida de lluna
Qui és Elvira Cambrils
Argila i calç, publicada per Bromera el 2023, va donar a Elvira Cambrils el premi Enric Valor de novel·la. El 2021 havia rebut el Carmelina Sánchez-Cutillas amb Aire, que la biografia de l’AELC descriu com «una novel·la de dones que es desperten del somni patriarcal». Totes dues formen part d’una obra de novel·lista que havia començat el 2010 amb El bes de l’aigua, protagonitzada, segons la mateixa font, per Maria Cambrils, «la feminista oblidada», i per la història recent del país. Després hi van venir, entre d’altres, A la platja de Camus (2018), ambientada a l’Algèria colonial i que gira, segons la biografia, «entorn del problema de la veritat i el conflicte identitari», i Tot el que tinc per ballar amb tu, que la mateixa font fa néixer de dues passions, «l’amor per Grècia i per la filosofia». Segons el pòrtic de l’AELC, les seves ficcions s’han construït amb «la reflexió sobre les identitats en una societat plural, la perspectiva de gènere i la cerca d’una vida bona».
El primer llibre de ficció, Mira’m, Amor (2007), va néixer d’un altre viatge. Segons la biografia, les notes que va prendre pel Mezzogiorno i Sicília, seguint Ulisses, la van portar a escriure’n els relats, que el 2006 van guanyar el premi Blai Bellver. L’escriptura havia arribat uns anys abans: quan tenia quaranta-un anys va viatjar a les Cíclades i hi va començar un diari, i és d’aquí, diu el pòrtic, que li ve «el plaer de l’escriptura creativa». Aleshores feia anys que ensenyava: havia estudiat Filosofia Pura a València entre el 1972 i el 1977, i del 1981 al 2015 va donar classes de filosofia en instituts del País Valencià, amb plaça de catedràtica. Entre el 2003 i el 2006, a més, va tenir un espai setmanal en una ràdio municipal, Estirant el fil, amb contes, textos de divulgació filosòfica i cròniques de viatges.
També ha escrit narrativa breu: Vestida de lluna (2016), un llibre de contes que segons la biografia «pot llegir-se com una novel·la d’autoficció» i que va guanyar el premi Soler i Estruch, i, a la Fundació Bromera, els contes llargs Ariadna adormida (2018) i Mare Lluna (2023). Hi ha relats seus en llibres col·lectius com La improbable vida de Joan Fuster (2017) o Homenatge a Vicent Andrés Estellés (2024). L’AELC del País Valencià li va concedir el 2022 la Lletra Lila, un reconeixement a la seva trajectòria cívica i literària. Va néixer a Pego el 1955.
