Joan Roís de Corella

Qui era Joan Roís de Corella

La composició en vers que potser li ha donat més fama, segons l’Enciclopèdia Catalana, és l’Oració a la sacratíssima Verge Maria, que tanca Lo passi en cobles, el volum imprès el 1493 on també van escriure Bernat Fenollar, Pere Martínez i Johan Scrivà. Els versos de Joan Roís de Corella ja tenien lectores en el seu temps: lletrA cita una escena del Somni de Joan Joan (1497) de Jaume Gassull on una dama, que no sap respondre una pregunta, la passa a una altra perquè «del senyor mossèn Corella / llig los més dies / totes les sues poesies». En prosa, les narracions mitològiques són per a l’Enciclopèdia «potser, la constel·lació d’obres corellanes més sòlida». lletrA en compta nou, totes breus i inspirades sobretot en Ovidi, i l’Enciclopèdia hi distingeix graus: el Rahonament de Thelamó e de Ulixes és gairebé una traducció al peu de la lletra, i la Història de Leandre i Hero reelabora el mite amb molta llibertat. Joanot Martorell les va aprofitar per al Tirant lo Blanc: segons la pàgina de lletrA, escrita per Víctor Labrado, les va plagiar «ara i adés», com també el Debat de Corella amb el príncep de Viana, quan Corella, l’autor copiat, encara no devia haver arribat als trenta anys. De la resta de l’obra profana, la Tragèdia de Caldesa, que lletrA fa «datable el 1458», ja va ser per als seus contemporanis l’emblema d’aquesta part de la seva producció, i l’Enciclopèdia hi llegeix «una encertada descripció d’un desengany amorós»; lletrA hi relaciona poemes com A Caldesa i Debat ab Caldesa. De les obres religioses, l’Enciclopèdia en compta tres d’hagiogràfiques, la Vida de santa Anna, la Istòria de Josep i la Vida de la gloriosa santa Magdalena; en vers, lletrA li dona tres poemes religiosos, un dels quals és la mateixa Oració.

Corella havia nascut a Gandia el 1435, i el 1438 la família es va traslladar a València. El títol de mestre en teologia el va obtenir a l’escola de la catedral, on havia fet tots els estudis, primer els de gramàtica i després els superiors, sense passar per cap universitat. Era cavaller, i el títol el capacitava, entre altres funcions, per predicar a la catedral com a teòleg, tot i que, adverteix l’Enciclopèdia, «no es tractava necessàriament d’un ofici eclesiàstic». lletrA el presenta implicat en la impremta de la ciutat: el Primer del Chrestià d’Eiximenis es va acabar d’imprimir el 1483 per consell seu, i pels interrogatoris sobre la Bíblia valenciana del 1478 se sap que hi havia fet d’assessor, «almenys ocasionalment». La darrera etapa la va dedicar a traduir. El Psalteri va sortir a Venècia el 1490, cosa que l’Enciclopèdia relaciona amb la possible persecució de la Inquisició; lletrA hi veu potser «alguna mesura de prudència» i explica que a partir del 1498 se n’havien de lliurar als inquisidors tots els exemplars en circulació. La Vita Christi de Ludolf de Saxònia, el Cartoixà, es va publicar a València en quatre volums, i el primer a sortir, el 1495, va ser el Quart, que conté la passió. El 1496 el rei Ferran el Catòlic en va voler un exemplar, i la traducció castellana que van encarregar els Reis Catòlics es va imprimir el 1502-1503. Corella va morir el 1497 a València, al convent de Sant Francesc. Els crítics noucentistes, recorda l’Enciclopèdia, van considerar «una lacra» la seva prosa ampul·losa; el pòrtic de l’AELC, en canvi, el compta entre els «autors clau» del pas de la literatura medieval a la renaixentista.