Enric Navarro

Qui era Enric Navarro

Des de Taula de Lletres Valencianes, la revista que va dirigir en la seva primera etapa, Enric Navarro va donar a conèixer el Manifest groc avantguardista. Proa, la institució cívica que el 1935 va ajudar a impulsar i va dirigir, l’Enciclopèdia Catalana la considera «l’organització unitària més important del valencianisme cultural de l’època»; abans, havia militat a l’Agrupació Valencianista Republicana. Durant la Guerra Civil va dirigir la col·lecció «L’Espiga», que va publicar textos en prosa de Carles Salvador i de Ricard Blasco, i el 1937 el Segon Congrés Internacional d’Escriptors Antifeixistes el va tenir entre els membres de la delegació del País Valencià.

Com a poeta, els Jocs Florals de València el van premiar tres vegades (1917, 1922 i 1935). El vol en arc (1935) i, quinze anys abans, El caminant enamorat (1920) són els dos reculls on, segons l’Enciclopèdia, va aplegar una bona part de la seva poesia. En prosa va publicar novel·les curtes, com La casa del roín pastor (1914) o Les desventures d’Abel (1930), i peces de teatre com La mala senda (1921) o Gallardia de dona (1927). El 1934 va editar una antologia, Poesies d’Ausiàs March.

Va escriure a La República de les Lletres, El Camí, La Nostra Terra, El Mercantil Valenciano i La Correspondencia de Valencia. Havia nascut a València el 1891 i hi va morir el 1943.