Fidel Riu i Dalmau
Fidel Riu i Dalmau (Sallent - 1981) va ser poeta i periodista a Manresa, on va dirigir les revistes Cenacle i Ciutat. Va guanyar la flor natural dels Jocs Florals de Barcelona del 1916 i va publicar El cant geòrgic (1918), una poesia que l'Enciclopèdia Catalana relaciona amb Francis Jammes i el noucentisme, i altres llibres com Terra daurada (1950).
Llibres de Fidel Riu i Dalmau
- El cant geòrgic
El cant geòrgic
- La veu subtil
La veu subtil
- Terra amorosa
Terra amorosa
- Terra daurada
Terra daurada
- La terra i el temps
La terra i el temps
- Llum en la sang
Llum en la sang
Qui era Fidel Riu i Dalmau
La poesia de Fidel Riu i Dalmau, segons l’Enciclopèdia Catalana, és «molt explícitament catòlica» i porta l’empremta de Francis Jammes i del noucentisme. La font ho diu del primer llibre, El cant geòrgic (1918), i afegeix que els volums posteriors en són «en general molt propers»: n’hi ha dels anys vint, com La veu subtil (1920), i dels cinquanta, com Terra daurada (1950) o La terra i el temps (1958), i el 1960 va publicar Llum en la sang. Quan va sortir El cant geòrgic, ja havia obtingut la flor natural dels Jocs Florals de Barcelona del 1916, entre altres premis que li havien donat «un cert prestigi».
Al diari El Pla de Bages, vinculat a La Veu de Catalunya, l’Enciclopèdia diu que hi va tenir «un pes determinant» a partir del 1919. A Manresa, on treballava en uns magatzems i feia periodisme en les hores lliures, va dirigir Cenacle (1915-17), una revista «plenament noucentista», i Ciutat (1926-28), que la continuava, i va escriure a Om (1921) i a Joventut (1918-19). Després de la guerra va escriure a la revista Bages (1953-63) amb el pseudònim J. Armengol.
