Anton Carrera i Busquets

Qui era Anton Carrera i Busquets

Els discos Anton Carrera diu els seus poemes (1969), Anton Carrera (1971) i Piràmide (1974) són el resultat d’una tasca de recitador que el Diccionari de la literatura catalana (DLC) qualifica de «força notable». La font la lliga a la vocació literària d’Anton Carrera i al seu contacte amb els cantants de la Nova Cançó, moviment en què va participar. En la seva poesia hi veu un camí. Els primers llibres, Poemes (1970) i Tribu (1973), tenen un caràcter popular i «una clara intenció lírica i social»; a Volum inevitable (1975), Les gestes essencials (1979) i Nívia (1981), l’escriptura es fa «més analítica i rigorosa formalment», i als anys vuitanta, amb Colors-allaus de llum (1985), Tamariu (1986) i Cementiri de déus (1987), guanya plasticitat. Després van venir Tremp d’or (1991) i En llista d’espera (1998), premi Rosa Leveroni 1997. El 1991 va ser proclamat mestre en gai saber amb Ausa, la dels turons.

Llicenciat en filologia catalana, va publicar l’estudi Teoria de l’acoblament aplicada a setze poemes catalans (1994) i, el 2002, una Antologia poètica de Jacint Verdaguer. També va pintar i va fer alguna exposició; la darrera, el 2023, girava al voltant del seu últim poemari, Aiguaneix (2020). Va néixer a Vic el 1943 i va morir el 21 de desembre de 2023.