Carme Arnau i Faidella

Qui és Carme Arnau i Faidella

Quan Edicions 62 li va publicar El paradís perdut de Mercè Rodoreda el 2015, Carme Arnau ja havia escrit una biografia de la novel·lista i una colla d’estudis sobre la seva obra. Per a aquell llibre sobre la infantesa de Rodoreda, la biografia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) explica que va treballar «partint de cartes familiars inèdites», i el 2023 Empúries li va treure Anys de barbàrie. Mercè Rodoreda: la guerra i l’exili. La relació venia de lluny. Segons la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC), la tesi doctoral també la va dedicar a l’obra de l’escriptora, i el primer llibre sobre la novel·lista va ser una Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda, a Edicions 62. Miralls màgics: aproximació a l’última narrativa de Mercè Rodoreda va sortir el 1990, un any després de guanyar el premi Josep Vallverdú d’assaig, i Mercè Rodoreda. Una biografia, el 1992, amb una reedició a Columna el 1997. L’any 2000 en va publicar dos estudis més, Una lectura de «Mirall trencat» de Mercè Rodoreda, a Proa, i Memòria i ficció en l’obra de Mercè Rodoreda, a l’Institut d’Estudis Catalans, i el 2012 la Fundació Mercè Rodoreda li va editar un altre estudi sobre l’autora. Com a editora, se li deuen l’edició crítica de La plaça del Diamant (Castellnou, 2003) i la dels dos volums de la Narrativa completa (Edicions 62, 2008), i va tenir cura de títols com Isabel i Maria (Tres i Quatre, 1992), La meva Cristina i altres contes (2001) o Aloma (2006). Sobre La plaça del Diamant va parlar també al congrés internacional dedicat a Rodoreda que es va fer a Barcelona el 2008, amb la ponència «“La plaça del Diamant” de Mercè Rodoreda. La fosca i la llum: una poètica de la mirada».

Compromís i escriptura: lectura d’«Incerta glòria» de Joan Sales (Cruïlla, 2003) va obtenir el premi Joan Maragall d’assaig, que la llista de premis de l’AELC data el 2002. Uns anys abans, Marginats i integrats en la novel·la catalana (1925-1938) (1987), amb el subtítol Introducció a la novel·lística de Llor, Arbó, Soldevila i Trabal, havia guanyat el premi Crítica Serra d’Or d’assaig del 1988. El seu primer llibre, però, no era de literatura catalana: El mundo mítico de Gabriel García Márquez, que va publicar Edicions 62, venia de la tesi de llicenciatura. A la Història de la literatura catalana d’Ariel que dirigia Joaquim Molas, el volum 11 (1988) porta el seu capítol sobre Rodoreda, i el volum 10 (1987), el titulat «Crisi i represa de la novel·la». En volums col·lectius també va publicar «La universalitat de “Bearn o la sala de les nines”», a les actes d’un col·loqui sobre Llorenç Villalonga (1999), i «Els protagonistes masculins d’“Incerta glòria”» (2003). El pòrtic de l’AELC recorda que va prologar les obres de la col·lecció «Les Millors Obres de la Literatura Catalana», d’Edicions 62 i La Caixa, i que va col·laborar en el Diccionari de la Literatura Catalana; a la mateixa col·lecció, el 1996, va fer la selecció de Vuit narradors actuals, amb textos de Jaume Cabré, Jesús Moncada o Montserrat Roig, entre altres. Segons la biografia, va fer classes a diverses universitats catalanes i a l’antiga Aula de Lletres de Barcelona, i entre el 1968 i el 1970 havia estat lectora a la Universitat de Torí, on ensenyava llengua i literatura espanyoles. Es va llicenciar a la Universitat de Barcelona i es va doctorar en Filologia Catalana a l’Autònoma. Va publicar crítica a capçaleres com Serra d’Or, Els Marges, Catalan Review, l’Avui o El País, i l’Institut d’Estudis Catalans li va concedir dues vegades el premi Mercè Rodoreda, el 1986 i el 1992.