Francesc Puigpelat

Qui és Francesc Puigpelat

Francesc Puigpelat va guanyar dues vegades el premi Carlemany, amb Els llops (2005) i amb La nedadora (2019). L’Enciclopèdia Catalana li registra més novel·les premiades: Apocalipsi blanc (1999), amb el Josep Pla; Jocs de corrupció (1996), amb el Joanot Martorell, i el 2020 va obtenir el Ferran Canyameres de novel·la per El dia que Josep Pla va bufetejar Adolf Hitler. Els altres (1993) és la primera novel·la que li registra la mateixa font, però el 1990 ja havia publicat dos reculls de contes amb premi: El moment d’abans, Ciutat de Mollerussa del 1989, i Abracadabra, Ciutat d’Ascó. El 1995 un altre recull, La caça i l’amor, va guanyar el premi Valldaura. També va escriure literatura infantil i juvenil, amb la qual va obtenir, entre altres, el Gran Angular per La ciutat secreta del Tokbal (2017) i el Josep Maria Folch i Torres per La nena que es va convertir en mòbil (2015).

Llicenciat en filosofia, Puigpelat va ser redactor d’El País i de La Vanguardia, i l’Enciclopèdia afegeix que va col·laborar en molts altres mitjans, com l’Avui o El Periódico. La mateixa font el presenta com a professor de la Universitat Politècnica de Catalunya i de la Universitat Ramon Llull, i diu que també va fer de formador en oratòria; amb Joana Rubio va escriure Com parlar bé en públic (2000). Per a la ràdio, el 2001 va escriure el guió de Parelles de fet. Va publicar, a més, La ruta dels almogàvers (2001), un llibre de viatges, i una obra de divulgació històrica, Breu història del nacionalisme espanyol (2016), que va rebre el premi d’assaig Josep Irla. Va néixer a Balaguer el 25 de novembre de 1959.