Jordi Ortiz i Casas

Qui és Jordi Ortiz i Casas

Vorejant els límits, que va sortir el 2016, havia guanyat el 2015 la cinquena edició del Carlemany, el premi andorrà de foment de la lectura. La llista de premis de Jordi Ortiz i Casas a l’AELC té vint entrades entre el 2010 i el 2020, aquesta inclosa i dues d’accèssits, i la biografia de l’associació explica que va visitar sovint escoles i instituts per parlar de la seva obra amb els lectors. El pòrtic, fet amb documentació de l’autor, li compta més d’una vintena de títols.

Per als joves, el primer va ser Nigra, el 2002; per als infants, Talpirons i ratolents, el 2005, segons coincideixen el pòrtic i la biografia. Dels premis que en van obtenir, la llista de l’AELC dona el Mallorca de narrativa juvenil del 2011 per In absentia [Judici a la Terra], el Contarella de literatura infantil del 2013 per Bublub, el peix que no sabia nedar, el Ciutat d’Olot de novel·la juvenil del 2014 per Doble identitat i el Vila de Perpinyà del 2015 per Gota d’aigua, una obra que la biografia dona com a inèdita.

Dels premis que va obtenir amb llibres per a adults, la biografia en destaca dos: l’Antoni Bru de narrativa d’Elx per Essència de guaiaba, que la llista de l’AELC data el 2010, i el Ciutat de Badalona del 2015 per Oprimits. Entre els altres guardons de la llista hi ha un segon Antoni Bru, el 2016, per Somnis; el Joan Marquès Arbona de la Vall de Sóller del 2017, per Ulls d’espant, i el premi Ciutat de Manacor de novel·la Maria Antònia Oliver del 2020, per La casa dels bressols. Havia debutat el 1998 amb una novel·la negra que la biografia diu adreçada al públic adult, i el pòrtic hi fa seguir novel·les de ciència-ficció i un llibre de narracions breus, Moros, negres i altres forasters (2005). Professionalment, es va dedicar a les assegurances: n’era mediador titulat, hi va tenir despatx propi i, segons la biografia, hi va treballar trenta anys. Amb el temps, l’escriptura va passar a ser la seva única feina.