Francesc Torralba

Qui és Francesc Torralba

El 2026 Francesc Torralba va guanyar el premi Josep Pla amb Anatomia de l’esperança, un assaig que Destino va publicar al febrer i que presenta amb una pregunta: «Què fa que alguns éssers humans s’aixequin cada vegada que cauen mentre que d’altres s’enfonsen en el desencís?». L’Enciclopèdia Catalana, que el qualifica d’«autor prolífic», li recull una bona colla de premis anteriors: el Xarxa per Cercles infernals (1990), un llibre sobre el pensament de Nietzsche; el Joan Maragall per Ètica del perdó (1993); el Ramon Trias Fargas d’assaig polític del 2015, per Lideratge ètic. L’emergència d’un nou paradigma, i el Bones Lletres d’assaig humanístic per L’ètica algorítmica (2022).

Segons l’Enciclopèdia, la seva obra té dues vessants. En la que la font presenta com la més acadèmica, dos filòsofs hi reben una «atenció preferencial». De Kierkegaard en va traduir del danès Discursos cristians (1994) i Pregàries (1996), i en va publicar lectures com Punt d’inflexió (1992) i Poética de la libertad (1998); a Nietzsche, a més del llibre del premi Xarxa, hi va dedicar L’eternitat de l’instant (1994). L’estudi d’aquesta línia que l’Enciclopèdia considera «especialment rellevant» és ¿Qué es la dignidad humana? (2005), sobre Peter Singer, John Harris i H. Tristram Engelhardt i el que el seu pensament implica per a les biotecnologies. La mateixa font emmarca tota aquesta part de l’obra en el personalisme contemporani, amb l’antropologia filosòfica i la filosofia de la religió com a camps.

L’altra vessant la formen llibres de reflexió ètica i religiosa per a «un públic menys especialitzat»: Cent valors per viure (2001), L’art de saber escoltar (2006), Saber dir no (2016), entre d’altres, i Amb Déu o sense. Quaranta cartes creuades (2012), escrit en diàleg amb Vicenç Villatoro. De No hi ha paraules. Assumir la mort d’un fill, que va sortir el 2024, l’Enciclopèdia diu que és un llibre «basat en la seva pròpia experiència». La mateixa font diu que se l’havia traduït a cinc llengües, entre les quals l’alemany i el portuguès.

Nascut a Barcelona el 15 de maig de 1967, es va doctorar en filosofia a la Universitat de Barcelona el 1992 i en teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya el 1997. A la Universitat Ramon Llull, segons l’Enciclopèdia, hi ensenyava filosofia i hi tenia la càtedra Ethos d’ètica aplicada. Entre altres càrrecs, la mateixa font li registra la direcció de la càtedra de pensament cristià del bisbat d’Urgell, des del 2004; la presidència del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa de la Generalitat, des del maig del 2011, i el nomenament de consultor del Consell Pontifici de la Cultura, que li va fer Benet XVI el desembre d’aquell mateix any.