Lluís Llach

Qui és Lluís Llach

Univers va publicar el 2025 El llibre daurat, amb el subtítol per què les dones?, i en va dir que és una novel·la de Lluís Llach que «neix de la injustícia de la persecució de les dones al llarg de la història». Segons l’editorial, la història arrenca amb l’Arnau Feiner i el seu fill Genís i s’estén de l’Occitània del segle XIII a la cartoixa d’Escaladei del segle XVI. És la cinquena de les novel·les que enumera la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC). La primera, Memòria d’uns ulls pintats, és del 2011; Les dones de la Principal (2014) i El noi del Maravillas, la GEC les situa a la Catalunya contemporània, i Escac al destí (2020) la qualifica de thriller medieval. Al costat de les novel·les, la GEC recull altres llibres seus: Poemes i cançons (Tres i Quatre, 1979), el volum que va signar el 1986 amb Josep Maria Espinàs, Lluís Llach: història de les seves cançons, explicada a Josep Maria Espinàs (La Campana), i el llibre CD Estimat Miquel (2013), un homenatge a Miquel Martí i Pol.

La GEC el defineix com a cantautor i compositor. El 1967 va entrar a Els Setze Jutges i, segons l’Enciclopèdia, aviat es va convertir en «una de les figures més populars de la Nova Cançó». Als seus discos hi ha lletres pròpies i poemes d’altres autors, i entre els poetes que va contribuir a difondre la GEC esmenta Joan Oliver, Màrius Torres, Kavafis, Josep Maria de Sagarra i Joan Salvat-Papasseit. Amb Martí i Pol, la col·laboració va ser, segons l’Enciclopèdia, «especialment fructífera des de mitjan anys vuitanta», i a partir de textos seus va compondre la cantata Germanies 2007, inclosa al disc Temps de revoltes (2000). En la música, la GEC hi veu un canvi a partir de Viatge a Itaca (1975), cap a «una concepció més simfònica» feta de cicles de cançons. El 2007 va fer a Verges, on havia viscut tota la infància, els dos concerts amb què va posar fi a la carrera musical, i el 2020 l’Ajuntament de Verges en va rebre el llegat artístic; aquell mateix any va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. La Universitat de Girona el va fer doctor honoris causa el novembre del 2017, juntament amb Martí i Pol, que el va rebre a títol pòstum.