Miquel de Palol

Qui és Miquel de Palol

Els tres volums d’El jardí dels set crepuscles (1989) van acumular quatre premis —el Crexells del 1989 i, el 1990, el Crítica Serra d’Or, el Nacional de la Crítica i el Nacional de Literatura Catalana—, i segons la biografia de l’AELC amb aquesta novel·la els lectors van començar a reconèixer Miquel de Palol. Per al pòrtic, és l’inici d’una narrativa «a cavall del relat fantàstic i llegendari i l’especulació filosòfica». En formen part Un home vulgar, premi Joanot Martorell del 2006, El Quincorn, premi Sant Jordi, El Legislador (1997), premi Josep Pla, i Ígur Neblí (1994), premi Ciutat de Barcelona. L’autor mateix, recull la biografia, considera que el camí cap a El jardí l’havien obert Indiferència (1986), Rapsòdies de Montcada (1982) i el poemari El porxo de les mirades. Un altre títol de la llista del pòrtic és Consulta a Ripseu, on, segons la biografia, planteja amb ironia «el trànsit de la màgia a la ciència».

Palol havia començat com a poeta. Va començar a publicar el 1972 amb la primera part de Lotus, i en els reculls que van venir després —Llet i vi (1974), L’aneguet lleig (1977), Quan? (1979)— la biografia de l’AELC hi remarca un «esperit de transgressió, tant de contingut com de forma». Amb El porxo de les mirades va guanyar el Carles Riba del 1982, i el llibre ja editat va obtenir el Crítica Serra d’Or del 1984. El 1996 va publicar dos poemaris, el líric El sol i la mort i Gralles al galliner, que la mateixa font descriu com «un retaule autobiogràfic», i el 2004 La poesia en el boudoir va guanyar el Crítica Serra d’Or d’assaig. Dos cors per una bèstia li va valer el 2015 el premi dels Jocs Florals de Barcelona.

En la narrativa breu, Amb l’olor d’Àfrica i Grafomàquia són, per a l’AELC, dos reculls on «explora les possibilitats del llenguatge». Els vint-i-cinc contes de Contes per vells adolescents van rebre el Víctor Català del 1997, i un d’aquells contes, Selima, es va convertir el 2000 en llibret d’òpera: la va compondre Albert Sardà i es va estrenar a Lleida. El 1991 va publicar amb Maria de la Pau Janer el recull Sense compromís de perversitat. Té traduccions a l’alemany, el castellà, l’italià i el neerlandès.

Va néixer a Barcelona el 1953. El seu avi, Miquel de Palol i Felip (1885-1965), també era escriptor. La família es va establir a Barcelona el 1970; fins llavors havia viscut a Valladolid, on el pare tenia una càtedra a la universitat. Palol va estudiar arquitectura i va exercir d’arquitecte fins al 1991, l’any en què ho va deixar per dedicar-se del tot a escriure.