Rafael Vallbona

Qui és Rafael Vallbona

Rafael Vallbona va publicar Tardes al Bellamar el gener del 2025 a Edicions 62, que la presenta com el tancament d’un cicle de novel·les començat amb La casa de la frontera (2017), premi Sant Joan, i seguit per Swing (2021). Segons la sinopsi de l’editorial, el narrador hi explica «la transformació social del país des dels anys seixanta fins a l’actualitat» a partir del record dels antics banys Bellamar i d’una escola de poble. De Swing, que porta el subtítol Allà on la vida venç, l’Enciclopèdia Catalana diu que és una novel·la «basada en la història real del músic Enric Torres».

La novel·la hi havia entrat el 1988 amb Fora de joc. Des d’aleshores, l’Enciclopèdia en registra moltes més, i algunes amb premi: La comuna de Puigcerdà, amb l’Amat-Piniella del 2001; Forasters (2007), amb el Nèstor Luján de novel·la històrica; Els bons dies (2019), amb el Roc Boronat, i El concert de París (1990), que va guanyar La Piga i que la mateixa font qualifica d’eròtica. També va escriure per a lectors joves, amb dos premis més: el Columna Jove del 1998, per Recanvis Luna, i el Ramon Muntaner del 2001, per La balada de JK. La poesia, però, és anterior: el primer títol de la llista de l’Enciclopèdia és Inventari de límits (1979), premi Marià Manent, i gairebé vint anys més tard Encara queda el blues (1998) va obtenir el Ciutat de Tarragona, i Al Raval (1999), el Rosa Leveroni.

L’Enciclopèdia el presenta també com a guionista de ràdio i televisió, amb programes radiofònics com Beatles si us plau (1986) o Elvis per sempre (1988) i, per a TVE, Puçastoc (1989-90). Com a periodista, havia dirigit la secció de cultura d’El Observador, i el reportatge Pirineus en venda (2005) li va valer el premi Ernest Udina de periodisme de Puigcerdà. Fora de la ficció, va publicar llibres de ciclisme, com la biografia Xavi Tondo. El triomf de l’obstinació (2013), cròniques generacionals com Ara que tinc quaranta anys (2002) i, el 2026, Catalunya flamenca. Havia nascut a Barcelona el 27 d’agost de 1960.