Llorenç Capdevila

Qui és Llorenç Capdevila

El Jim i la Janis va donar a Llorenç Capdevila el 2025 el seu tercer premi Gran Angular, després dels que havien obtingut El secret del bandoler, el 2007, i L’herència del vell pirata, el 2015. L’Enciclopèdia Catalana li compta altres llibres per a joves, com La revolta dels pollastres (2022), que va guanyar el premi Ciutat de Dénia de novel·la infantil i juvenil, L’Èlia va de bòlit (2013) o A fer punyetes! (2012).

En les novel·les per a adults, la mateixa Enciclopèdia hi veu majoritàriament «un rerefons històric». Segons la biografia de l’AELC, el que el va dur a l’edat mitjana van ser les lletres d’aquell període, i sobretot Bernat Metge: El color del crepuscle (2001), premi Leandre Colomer, O rei o res!, finalista del Nèstor Luján, i Ànima de llop, premi El Lector de l’Odissea, formen un tríptic que va de finals del segle XIV a la guerra civil catalana del segle XV. Amb Serrallonga, l’últim bandoler (2006) va passar al segle XVII: el pòrtic en diu una novel·la «desmitificadora», i la biografia, que hi volia donar una «visió humana i no contaminada» del bandoler. Després va escriure tres novel·les que l’AELC agrupa com un viatge pel segle XX: Pacte de silenci (2016), premi Ferran Canyameres, Pell de serp (2021), premi Portal de Bové, i Li deien Caracremada (2024). També va publicar Sota la pell (2010), que la biografia veu com un canvi de registre i que, segons la contracoberta que hi cita, és una «novel·la negra i d’introspecció psicològica», la novel·la basada en la sèrie de TV3 Els diaris de Pascal (2008) o 10.000 petons com a mínim (2019). La primera novel·la, Racó de món (2000), premi Vila d’Ascó, passa al món rural de Lleida, i el pòrtic la defineix com «una sàtira sobre l’ecologisme, l’especulació i la política»; Tothom a terra! (2011) va tornar al mateix escenari.

Des del 1994, quan va aprovar les oposicions de secundària, la feina de professor el va portar a Manresa: segons la biografia, va ensenyar llengua i literatura a l’institut Guillem Catà de la ciutat i al d’Auro de Santpedor. S’havia format a l’Estudi General de Lleida, en filologia catalana, i va fer també un màster de lingüística aplicada catalana. A Tirant al Blanc, la publicació universitària de la qual va ser al consell de redacció, va sortir la seva primera narració, Manual d’higiene, que l’AELC diu que va escriure amb Josep-Enric Teixidó. Havia nascut a Alpicat el 20 d’octubre de 1969. L’AELC el compta entre els membres del col·lectiu literari Lola Palau, i l’Enciclopèdia recull les seves col·laboracions a El Pou, a Regió 7 i al suplement Lectura del Segre.