Raimond Aguiló Bartolomé

Qui és Raimond Aguiló Bartolomé

Onada Edicions, de Benicarló, va publicar a Raimond Aguiló Kalenda d’hivern (2012), Magnòlies i vitralls (2013) i La lleugeresa forana (2016), i tots tres porten premi. El més recent, La lleugeresa forana (2016), amb pròleg de Jordi Agràs, en reuneix cinc de premiats, i l’editorial explica que el títol és el del conjunt que va presentar al certamen del Perelló; els altres quatre, segons la pàgina que l’AELC dedica al llibre, havien guanyat el Teodor Llorente de la Pobla de Vallbona, el Solstici de Taradell, el 9 d’Octubre a Sant Vicent del Raspeig i la Nit de Poesia al Carrer de l’Ametlla de Mar. A Paterna i a Torroja del Priorat, els Jocs Florals li havien donat la flor natural per dos conjunts que Onada va publicar junts el 2013 a Magnòlies i vitralls: el de Paterna n’és la primera part, «Magnòlies a la mar», i el de Torroja, la segona. Kalenda d’hivern va obtenir l’onzena edició del premi Antoni Matutano de la Vila d’Almassora, i l’editorial en resumeix el tema en «la nostàlgia i el pas del temps». Fora d’Onada, Brooklyn, potser (Edicions del Sud, 2018) va ser el primer guanyador del Torre de Piles, un premi de poesia que havia convocat la mateixa editorial. L’AELC, que el llegeix com «un poemari existencialista», en copia tres versos del quart poema: «el món no serà perfecte, / ni de bon tros, / tal com l’havíem imaginat».

Aguiló va néixer a Falset el 1950. Segons el pòrtic que li dedica l’AELC, que porta el crèdit «Documentació de l’arxiu personal de l’autor», la seva formació va ser autodidacta i la seva feina, durant trenta anys, va ser en una entitat bancària. La llista d’obra de l’associació arrenca amb Petits poemes, que li va editar la Caixa Rural de Falset el 1971, i hi afegeix, entre el 1987 i el 1989, Cruïlla de poemes, Endavant i Violes boscanes. La llista de premis comença als Jocs Florals de Marçà, amb la flor natural del 1985, l’englantina del 1987 i la viola del 1988, el mateix any que el Ventura Gassol, a la Selva del Camp, que el pòrtic lliga a Memòria urgent; aquest llibre, la llista d’obra el data el 2010, en una edició de l’autor feta a Falset. Des del 2010, l’AELC recull premis d’Aguiló cada any fins al 2023, i el pòrtic n’associa alguns a un llibre: el Marià Manent de Premià de Dalt (2010) a La roca roja, que Viena va publicar el 2011; el Miquel Martí i Pol de Roda de Ter (2014), ex aequo, a Sobre el paper, i el Ciutat de Manacor Miquel Àngel Riera a La pols de la calaixera (2016). N’hi ha també de narrativa, com l’Amadeu Pi i Secall de Falset el 2014 o el Valerià Pujol de Premià de Dalt el 2017, i la narrativa breu té a la llista d’obra un títol, Alter ego, que l’Ajuntament de Mislata li va editar el 2021.