Isidor Cònsul

Qui era Isidor Cònsul

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) parla de l’«especialització en la figura de Jacint Verdaguer» d’Isidor Cònsul. El primer llibre d’assaig, el 1986, va ser Jacint Verdaguer: història, crítica i poesia; la tesi, amb què es va doctorar en filologia catalana el 1991, era sobre Sant Francesch, i l’AELC la descriu com una edició crítica d’aquell poema; el 2003 va publicar Perfils de Verdaguer. Entre el 2002 i el 2006, ell i Joaquim Molas van publicar en edició crítica l’obra completa del poeta, en quatre volums. Verdaguer també el va portar a la ràdio: el guió de Verdaguer, 100 anys, per a Catalunya Ràdio, va obtenir el premi Eduard Rifà. L’altre clàssic que el va ocupar va ser el Tirant lo Blanc: va coordinar l’Any del Tirant (1990-91), organitzat per la Generalitat, i en va publicar una guia de lectura, amb Ferran Gadea (1990), i un estudi de divulgació (1992). Com a crític de literatura contemporània, sobretot a l’Avui i a Serra d’Or, el 1997 va guanyar el premi Nit de l’Edició-Atlàntida al millor articulista en català. L’AELC escriu que l’entrada al món editorial «atura la seva activitat crítica, però estimula la del narrador», i d’aquests anys són Cinc estacions. Un dietari (1998), En el nom del pare (2004) i Tractat de geografia, premi Marian Vayreda d’Olot el 2008: proses autobiogràfiques en un «estil propi entre el dietari, els records i la crítica literària», en paraules de l’AELC. El recull de contes Ànima de bolero es va publicar el 2009, ja pòstum.

Nascut a Bellpuig el 1948, Cònsul es va formar com a mestre a l’Estudi General de Lleida, on va acabar el 1968, i com a filòleg romànic a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1973. Va fer classes a secundària i, des del 1996, a la universitat (l’AELC esmenta la de Vic), i des del Departament d’Ensenyament va ser un dels responsables de «L’escriptor del mes» (1988-98). Amb Ramon Miró va recuperar Folklore de la pagesia, un inèdit de Valeri Serra i Boldú, i en va signar un estudi (1987). Abans de dirigir Proa, des del 1998, havia estat al capdavant de la col·lecció L’Esparver Llegir de La Magrana. Va ser secretari del Centre Català del PEN Club a partir del 1988 i, a partir del 1995, de l’Ateneu Barcelonès, i del 1995 al 1999 va presidir el Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional. L’AELC considera que va contribuir «decisivament a la consideració de gran literatura» de novel·les com Camí de sirga, de Jesús Moncada, o Pedra de tartera, de Maria Barbal. Va morir el 2009.