Carles Casajuana

n. 1954 · Catalunya

Carles Casajuana (Sant Cugat del Vallès, 1954) va fer carrera de diplomàtic, amb destinacions com Bolívia, Nova York, Malàisia o la Gran Bretanya, alhora que publicava novel·les des del 1987. El 2009 va guanyar el premi Ramon Llull amb L'últim home que parlava català, i el 2014 el premi Godó de periodisme amb el recull d'articles Les lleis del castell. També és autor de l'assaig Pla i Nietzsche.

Llibres de Carles Casajuana

Tots els llibres de Carles Casajuana que tenim al catàleg: 16 obres.

Novel·la

Assaig

Qui és Carles Casajuana

El 2009, quan feia un any que era ambaixador d’Espanya a la Gran Bretanya, Carles Casajuana va guanyar el premi Ramon Llull amb L’últim home que parlava català. La seva pàgina a l’AELC, feta amb documentació i textos del mateix autor, presenta la novel·la com un «homenatge a la figura de l’escriptor» que defensa la llengua i com una reflexió sobre el bilingüisme, i diu que El melic del món (2013) en torna a tenir com a protagonistes els dos escriptors.

Aquella pàgina agrupa les seves novel·les entorn de quatre temes: la sàtira del món literari, la corrupció, els països llunyans on ha viscut i la generació dels qui tenien vint anys a la mort de Franco. Hi posa exemples: La puresa del porc (1990) hi és descrita com una sàtira de la indústria literària i Les pompes del diable (2019), com una novel·la humorística que tracta la corrupció; Diumenge de temptació (2001) se situa a Bolívia i Kuala Lumpur (2005), una novel·la negra, a Malàisia; i el protagonista de Tap d’escopeta (1987), en la Barcelona nocturna de la Transició, és un jove que «reconeix el seu talent pel fracàs». La mateixa presentació diu que Retorn (2017) és «un retrat del poeta Josep Carner» i, alhora, del catalanisme dels últims anys del franquisme, i que l’assaig Pla i Nietzsche. Afinitats i coincidències (1996) estudia la influència del filòsof alemany en Josep Pla.

Segons l’Enciclopèdia Catalana, es va llicenciar en ciències econòmiques i en dret a la Universitat de Barcelona el 1976 i va entrar a la carrera diplomàtica el 1980. Del 1987 al 1991 va ser delegat de drets humans a la Missió Permanent d’Espanya a les Nacions Unides, a Nova York; abans havia estat destinat a Bolívia, a les Filipines i al Ministeri d’Afers Estrangers, i després va ser ambaixador a Malàisia (1996-2001) i representant permanent d’Espanya al Comitè Polític i de Seguretat del Consell de la Unió Europea (2001-04). Ambaixador a la Gran Bretanya des del 2008, el 2012 va obtenir l’excedència. El 2014 va guanyar el premi Godó de periodisme amb Les lleis del castell. Notes sobre el poder, que l’Enciclopèdia defineix com un recull d’articles, i la mateixa font diu que des del 2013 escriu regularment a La Vanguardia. Va néixer a Sant Cugat del Vallès el 25 d’octubre de 1954.