Joaquim Molas

Qui era Joaquim Molas

Les avantguardes van ser un dels grans camps de treball de Joaquim Molas. En aquest apartat, la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) hi posa La literatura catalana d’avantguarda 1916-1938 (1983), que el 2005 va ampliar amb el títol Les avantguardes literàries a Catalunya, l’Antologia de manifestos d’avantguarda (1995), Avantguardes i literatura a Europa i a Catalunya (2001) i una edició de les Poesies de Salvat-Papasseit (1978). Entre els altres temes de la seva recerca, l’enciclopèdia esmenta el Romanticisme, la literatura de consum i la popular i autors com Aribau, Apel·les Mestres, de qui va escriure pròlegs i monografies, i sobretot Verdaguer, a qui va dedicar Llegir Verdaguer (2014) i de qui va preparar amb Isidor Cònsul Totes les obres (2002-06). Al principi, però, la seva recerca era medieval: la tesi doctoral (1958) estudiava la poesia de Lluís Icard, i amb els dos volums de Literatura catalana antiga (1961 i 1963), segons la GEC, gairebé va donar per acabada aquella etapa. Amb Josep M. Castellet va publicar Poesia catalana del segle XX (1963), que l’enciclopèdia compta entre els «eixos programàtics» del realisme històric, i diverses antologies. Bona part dels seus estudis van quedar reunits a Obra crítica I i II (1995 i 1999), tots dos amb el premi Crítica Serra d’Or, i el 1997 va publicar Fragments de memòria, que l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) diu que va rebre el premi de prosa de no-ficció de la Institució de les Lletres Catalanes.

La revista Els Marges, que Molas va fundar el 1973, és una part de la feina d’editor i de director de publicacions que n’explica la GEC: va codirigir amb Josep Massot i Muntaner el Diccionari de la literatura catalana, i entre les col·leccions que va encapçalar hi ha «Les Millors Obres de la Literatura Catalana», que del 1978 al 1996 va arribar als 125 volums, i «Antologia Catalana» (1965-84), de cent títols. Nascut a Barcelona el 1930, va tenir com a mestres, segons la GEC, Martí de Riquer i Jordi Rubió i Balaguer, a més del contacte amb Carles Riba, i es va llicenciar en filologia romànica a la Universitat de Barcelona el 1953. Després d’un període com a lector a la Universitat de Liverpool (1959-61), va ensenyar als Estudis Universitaris Catalans (1961-72) i va ser catedràtic de llengua i literatura catalanes a l’Autònoma de Barcelona (1971-82) i, a partir del 1982, a la Universitat de Barcelona, on es va jubilar el 2000. L’AELC, que el 2000 el va fer soci d’honor, el recorda com «un referent per a moltes generacions d’estudiants de filologia». Va ser membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1987, va rebre, entre altres distincions, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1998) i la Creu de Sant Jordi (1999), i va morir a Barcelona el 2015.