Jep Gouzy

Qui era Jep Gouzy

El 1991 Jep Gouzy, nom literari de Josep Gouzy i Anrich, va aplegar la seva poesia a Poesia oberta (1950-1990). Molts d’aquests poemes havien sortit en edició bilingüe, amb el text català i el francès, com els d’Angola (1974), Com l’aigua enterboleix el vi (1971) o Les eloqüències del silenci (1991). L’Enciclopèdia Catalana hi sent ressons de Lorca i la qualifica de «netament engatjada», amb «una forta inclinació experimental i interdisciplinària». El 1961, Espers de primavera havia rebut una distinció al Concurs Literari de Cantonigròs. Després de l’aplec van venir, entre altres, Díptic per a la llum (2005), Paraules d’unes nits de maig (1998), Qui mata un ou mata un bou (2002), Horitzó groc (2004) i Imatges d’un racó (1999).

En prosa, Gouzy va començar amb Contalles de l’oncle Josep (1993), i el que va escriure a continuació pren com a referència principal, segons la font, el món de la contracultura: Entrada de fosc (1998), When Bob meets Eminem or… Bob Dylan’s 115th dream with a nip of Gin(é) (2005), Contes de la setmana entrant (2000) o La virginitat retrobada de Jim i Van Morrison. No-vela (1997). Va traslladar al francès obra de Ferran Torrent, J.M. Llompart, Blai Bonet, Marià Villangómez i Àlex Susanna, i va ser redactor en cap d’Oc, que l’article presenta com la principal revista occitana. A Pau era professor de llengua castellana. Tenia formació de psicoanalista: a la universitat de la ciutat va fer cursos de psicologia i de comportament de grups, i a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada en va dirigir la secció de psicoanàlisi de grups. Al teatre, va treballar al Centre Dramàtic de la Universitat de Montpeller i va estar quatre anys al capdavant del Théâtre d’Essai de Pau.