Joan Oller i Rabassa
Joan Oller i Rabassa, novel·lista nascut i mort a Barcelona, fill de Narcís Oller, va escriure Quan mataven pels carrers (1930), sobre les lluites socials dels anys vint, que l'Enciclopèdia Catalana considera la seva novel·la més reeixida. També va publicar La maltempsada (1962), que tracta la guerra civil, reculls de contes, teatre i una biografia de Víctor Català (1967).
Llibres de Joan Oller i Rabassa
- La rosella
La rosella
- Quan mataven pels carrers
Quan mataven pels carrers
- Home endins
Home endins
- La maltempsada
La maltempsada
- Complexos diabòlics
Complexos diabòlics
Qui era Joan Oller i Rabassa
Quan mataven pels carrers (1930), que presenta les lluites socials de la dècada dels vint i que es va traduir al francès, és per a l’Enciclopèdia Catalana «la seva novel·la més reeixida». Joan Oller i Rabassa havia començat amb unes novel·les que la font qualifica de «menors», de to sentimental i ambientades a Barcelona, com L’estàtua (1917) i La rosella (1904), i després es va decantar pel realisme, per un costumisme de ciutat i per l’anàlisi psicològica. La resta de la seva narrativa —La maltempsada (1962), sobre la guerra civil, Home endins (1952), La barca d’Isis (1933) o Complexos diabòlics (1972), entre altres títols— forma, segons l’Enciclopèdia, un conjunt «divers i dispers», «bàsicament connectat amb les tècniques més tradicionals».
Oller i Rabassa era fill de Narcís Oller i advocat de professió, i va formar part del consell que dirigia els Jocs Florals de Barcelona. El 1899 La Veu de Catalunya li va publicar el primer conte, i va escriure en revistes com Joventut, Garba o La Renaixença. Com a contista va publicar Sis narracions (1970) i Qui presum, fa fum (1954), i en teatre va escriure Uns duros sevillanos, La carrossa de la cuinera i El bucaner braç de foc. També és l’autor de la biografia Víctor Català (1967).
