Joan Graell i Piqué

Qui és Joan Graell i Piqué

Garsineu Edicions, de Tremp, va publicar els dos primers llibres de poemes de Joan Graell i Piqué, Un llapis com el vent (1997) i Memòria de les pedres (2002). Després va venir Afrau (March Editor, 2005), i Edicions Salòria, de la Seu d’Urgell, li va editar Llibre del vesc (2009) i Aiguafoc. Bancal, roca, faune (2016). Del primer, Vicenç Llorca en va destacar a Serra d’Or «la tematització del bosc com espai que capta i orienta la mirada poètica»; del segon, Mar Fontana Peitiví va explicar a Núvol que s’estructura en dues parts, «L’arrel i el vers» i «Roca emergida». El 2023 en van sortir dos més. Alfabet de l’ombra, publicat per Pagès Editors, havia guanyat el premi Recvll Benet Ribas el 2022, i Víctor Obiols hi va escriure un epíleg en què parla del seu «vers alat i de granit». Els planells magnètics és una plaquette desplegable de l’Editorial Fonoll que va obtenir, aquell mateix any, el premi Carles Hac Mor. Segons la llista de premis de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), el 2006 també havia guanyat el Guillem Viladot, i el 2019 va ser inclòs a Poetes de Ponent. Antologia (De la Renaixença als nostres dies).

La biografia de l’AELC explica que va començar la carrera de Filologia Catalana a la Rovira i Virgili, però que la va deixar per posar-se a treballar, i que sempre va compaginar l’escriptura amb la feina: disset anys com a operari de taller d’una empresa de marbres i granits, a Montferrer i a la Seu d’Urgell, i, des del 2011, com a administratiu de la Generalitat. També hi consta que va col·laborar en dos projectes musicals, «Sons d’aram», sobre poemes de Joan Vinyoli i amb el músic Arnau Obiols, i «Llumeners», amb Jordi Maria Macaya i Francesc Caballero. A més de poesia, va escriure prosa breu, i la llista de premis en recull uns quants, del Vila de Puigcerdà de narració, el 2000, fins al concurs de microrelats de la Vall Fosca, el 2021, passant pel Vent de Port de narrativa curta, el 2018. Segons el pòrtic de l’AELC, fet amb documentació seva, va formar part de la redacció de Lo Banyut, una revista anual de l’Alt Urgell (1997-2016) que el text qualifica «de resistència cultural», i de tant en tant va escriure a Viure als Pirineus. El pòrtic el presenta, a més, com a curador de «Crisàlide», la col·lecció de poesia que Edicions Salòria va iniciar el 2025.