Josep Maria Ballarín

Qui era Josep Maria Ballarín

Al santuari de Queralt, on va ser capellà del 1958 al 1993, Josep Maria Ballarín va començar, segons l’AELC, una feina d’escriptor que va arribar a una quarantena de títols. S’havia format en teologia a Solsona, i al mateix seminari hi va ser després prefecte i professor, i va ser ordenat el 1951; quan va deixar Queralt va viure sobretot a Gósol. L’Enciclopèdia Catalana situa molts dels seus llibres «a cavall de l’assaig, la crònica autobiogràfica i el comentari d’actualitat», sempre amb les seves conviccions religioses al fons: en són exemples l’assaig biogràfic Santa Teresa de Lisieux (1964), Gent i ninots (1990), Pregària al vent (1978), L’església amb cabres i tot (2004), Déu i tothom. Ell i la seva gent. Una teologia d’espardenya (2001) o Pluja neta, bassals bruts (2013). El sac dels records (2015) i Retrat d’una vida (1993) són autobiogràfics. Va col·laborar en publicacions com l’Avui, Saó, Serra d’Or o Qüestions de Vida Cristiana, apareixia sovint a la ràdio i a la televisió i des del 1963 va dirigir «Blanquerna», la col·lecció d’espiritualitat d’Edicions 62.

El que el va fer popular, però, va ser un personatge de novel·la: el capellà de pagès de Mossèn Tronxo, que segons l’Enciclopèdia va tenir «un gran ressò». L’AELC parla de la novel·la com d’un gran èxit editorial i diu que hi explica la vida d’aquell capellà amb humor i un estil directe. Ballarín hi va tornar a Tronxo, m’hi torno (1994). La primera novel·la que havia publicat era Francesco, i més tard van sortir L’illa del Guacamai (2006) i Santa Maria, pa cada dia, premi Ramon Llull del 1996, a més dels relats d’El bon Déu dels bolets (1999). Per a l’Enciclopèdia, la seva obra «uneix el missatge evangèlic amb l’actualitat quotidiana» amb ironia i to popular, i s’hi nota l’experiència de capellà rural; la seva prosa té l’origen en el vocabulari i les expressions de la gent, que dominava. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 1995 i la Medalla d’Or de Berga el 2004. Va néixer a Barcelona el 1920 i va morir a Berga el 2016.