Gerard Vergés

Qui era Gerard Vergés

Gerard Vergés tenia cinquanta anys quan va aparèixer el seu primer llibre, L’ombra rogenca de la lloba, guanyador del premi Carles Riba del 1981, que Proa va publicar el 1982 amb un pròleg de Xavier Bru de Sala, aleshores director literari de l’editorial. Jaume Subirana el descriu a lletrA com «un sol poema de més de tres-cents versos signat per Ròmul amb tot un aparat de notes a càrrec de Remus». L’Enciclopèdia Catalana considera «irònica» la seva poètica i hi troba l’empremta de Shakespeare, de Villon, d’Ausiàs Marc i dels clàssics llatins. De Shakespeare en va traduir Tots els sonets (1993), una versió que va rebre el premi Crítica Serra d’Or de traducció poètica del 1994. El segon poemari, Long play per a una ànima trista (1986), són quaranta poemes en hendecasíl·labs blancs, segons la biografia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC), i el tercer, Lliri entre cards (1988), quaranta sonets, entre els quals Subirana destaca una «Art poètica». La insostenible lleugeresa del vers (2002) té tretze poemes en vers lliure, segons la mateixa biografia, i El jardí de les delícies va sortir el 2014, una setmana abans de la seva mort, acompanyat de les versions castellana i anglesa de Ramón García Mateos i Sam Abrams. García Mateos ja l’havia traduït per a l’edició bilingüe La raíz de la mandrágora (2005), i Abrams va tenir cura de la Poesia completa 1982-2014, que Proa va editar el 2015.

Com a assagista, Vergés va publicar el 1983 una biografia d’un pintor de la seva ciutat, El pintor tortosí Antoni Casanova. Tretze biografies imperfectes, premi Josep Pla del 1985 i publicat el 1986, passa, segons Subirana, per personatges tan diversos com Giorgio de Chirico, el trabucaire Panxampla, Circe o l’inquisidor Fernando Niño de Guevara, i Eros i art (1991) va guanyar el premi Josep Vallverdú d’assaig del 1990. Durant vint anys, del 1985 al 2005, va escriure un article al mes per a l’Avui, i era l’abecedari el que en fixava l’ordre: cada article començava amb la lletra que tocava, i en arribar a la Z tornava a la A. Una part d’aquells textos, amb d’altres apareguts a L’Ebre, forma Alfabet per a adults (2010). Molt abans, entre el 1952 i el 1961, havia fet a Tortosa la revista literària Gèminis, que va fundar amb Jesús Massip. Fill i net de farmacèutics, també ho va ser ell: llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1955 i doctor el 1962, el 1966 va obrir un laboratori d’anàlisis clíniques, que va tenir en funcionament fins que es va jubilar, el 1997. Aquell mateix any va rebre la Creu de Sant Jordi. Tortosa, on havia nascut el 1931 i on va morir el 23 d’abril de 2014, li havia concedit la Medalla de Plata el 1986 i la d’Or el 2009.