Mercè Mallarach

Qui era Mercè Mallarach

Els llibres de poesia de Mercè Mallarach que recull l’Enciclopèdia Catalana van de Pensaments (1966) i Pel pendís de la poesia (1979) a Afluvis de poesia (2013), Del meu rebost (2019) i Poemes al meu noranta-sis aniversari (2020), i entre ells hi ha Antull poètic. Proses poètiques originals de Mercè Mallarach i Berga (2012). En prosa, l’article li atribueix dos textos sobre les vivències de la seva infantesa: Retalls de la meva infantesa (1995), que dona com a inèdit, i Un temps que fou (2012), il·lustrat amb dibuixos del seu marit, el pintor Juli Batallé i Murlà. Les pàgines de l’AELC, fetes amb documentació de la seva filla, l’escriptora Concepció Batallé, diuen que els seus escrits tornen a una infantesa viscuda al costat de l’avi i de la Roseta, amiga de la casa pairal. També va escriure l’assaig Tres poetesses olotines. M. Concepció Carreras, Maria Mercè Devesa, Rosa Sacrest (1993). A la premsa d’Olot hi va publicar poesia i prosa des dels anys cinquanta, sobretot als setmanaris Olot Misión i La Comarca d’Olot. L’AELC hi afegeix la revista Alimara i trenta anys de col·laboració, a raó de quatre poemes l’any, amb els Amics de les Lletres Garrotxines.

Mallarach va ser modista. Segons el pòrtic de l’AELC, als disset anys va obrir taller propi, i amb la seva germana Maria van tenir durant molts anys un cosidor per a noies. Escrivia i llegia alhora que treballava, i la biografia de l’AELC atribueix l’afecció a escriure a les moltes lectures de Josep Maria Folch i Torres; abans de la guerra havia estudiat a l’escola Malagrida. Tota la seva obra la tenia recollida, segons la mateixa font, en llibres escrits a mà. El 1950 es va casar amb Juli Batallé i Murlà, i van tenir tres fills, entre ells l’escriptora Concepció Batallé i Mallarach. Va néixer a Olot el 1924 i hi va morir el 2021, i l’AELC la va tenir com a sòcia d’honor.