Ramon Erra

Qui és Ramon Erra

Desfent el nus del mocador (2008), la novel·la amb què Ramon Erra va guanyar el premi Salambó de narrativa del 2009, té un bon nombre de ressenyes recollides a lletrA, entre les quals les de Julià Guillamon, Manel Ollé, Vicenç Pagès Jordà i Xavier Pla, entre d’altres, i lletrA diu de la de Pla que en destacava l’eficàcia narrativa. Entre les novel·les posteriors, Far West gitano, que Empúries va publicar, va obtenir el premi Marian Vayreda del 2014, i Univers li va editar l’octubre del 2019 La veritable història d’una mentida; Escolta, Volòdia! és del 2010. Els contes hi eren des del principi. Segons l’Enciclopèdia Catalana, el 2001 va ser l’any del seu debut, amb les narracions de La flor blanca de l’estramoni, i també el del premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari, que va guanyar amb un text sobre Bohumil Hrabal, L’home que creia haver comès un crim contra la humanitat; d’aquell any és també Operació gàbies buides, una narració juvenil a quatre mans amb Jordi Martí Feixas. La vida per rail va guanyar el premi Mercè Rodoreda del 2011, i abans, el 2007, havia sortit Pólvora del quatre de juliol. La mateixa font hi veu «una visió del món molt personal», amb referències a temes d’avui com «la desaparició del món rural tradicional».

Erra també va escriure llibres de viatges. L’Enciclopèdia li registra A Bòsnia ens trobarem (2004) i El camí a l’esquena. Rondes de memòria emboscada (2026), a més de Quan érem irlandesos, que Trípode va publicar el setembre del 2025. En aquest darrer, segons la contracoberta que transcriu el catàleg de la Biblioteca de Catalunya, la cova de Sant Patrici, a l’Ulster, és el destí d’un viatge familiar que segueix les passes de Ramon de Perellós, i el resultat, diu el text, barreja el llibre de viatges amb «manual casolà d’autoajuda» i «potser també narració d’intriga». Va estudiar ciències polítiques i va col·laborar en molts mitjans, de Presència i Descobrir Catalunya a El 9 Nou, l’Avui, La Marxa o El Temps. lletrA, que publica un text seu sobre per què escriu, també enllaça el seu blog, El camp de l’Erra. Crònica d’uns temps trasmudats, i dues entrevistes d’Aida Segura, a l’Avui i a Benzina, amb motiu de La flor blanca de l’estramoni i de Pólvora del quatre de juliol. Va néixer a Vic el 6 d’agost de 1966.