Cròniques de la veritat oculta
Trenta-un contes i cap d'estirat: l'excepcional hi passa amb la mateixa naturalitat que el tren de les set. Premi Víctor Català 1954, i n'hi ha traduccions a onze llengües.
Pere Calders
Contista abans que res. A les seves pàgines l'impossible entra a casa sense trucar i ningú no s'immuta: aquesta calma és tota la broma. Va escriure bona part de l'obra durant els vint-i-tres anys d'exili a Mèxic. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986.
Si no has llegit mai Pere Calders, comença per aquí
- L'ombra de l'atzavara
L'ombra de l'atzavara
La novel·la dels catalans que van refer la vida a Mèxic, un terreny que ell coneixia de primera mà. Premi Sant Jordi.
Tots els llibres de Pere Calders
Altres
Narrativa breu
Novel·la
Qui era Pere Calders
Pere Calders va néixer a Barcelona el 29 de setembre de 1912, però els vuit primers anys els va fer en una masia de Polinyà del Vallès. Tornat a la ciutat, va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts, i d’allà va sortir cap al dibuix publicitari, la il·lustració i el periodisme.
El 1936 va treure els dos primers llibres, un dels quals el recull de contes El primer arlequí. L’any següent es va presentar voluntari a l’exèrcit republicà, que el va destinar de cartògraf a la rereguarda de Terol; d’aquells mesos en va sortir Unitats de xoc (1938), un llibre de cròniques que va prologar Carles Riba.
El 1939 va passar la frontera i va anar a raure al camp de Prats de Molló. Se’n va escapar i va acabar a Mèxic, on es va quedar fins que el 1962 va poder tornar. Hi va treballar a l’editorial UTEHA, va ser dels qui van engegar la revista Lletres i no va deixar mai d’escriure, encara que publiqués poc. Cròniques de la veritat oculta, premi Víctor Català 1954, és d’aquells anys; la novel·la L’ombra de l’atzavara, premi Sant Jordi, va arribar poc després del retorn.
El 1978 Dagoll Dagom va portar a escena un grapat de contes seus amb el títol d’Antaviana. Va ser un dels èxits teatrals del moment i li va obrir una franja de lectors que no el coneixien.
Tot plegat se sosté sobre la ironia, que en ell no és un adorn sinó l’eina de treball: es treu de sobre qualsevol solemnitat i explica el que no pot passar amb la mateixa veu amb què s’explica el que va passar ahir. El 1986 li van donar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
Premis i lectures a classe
- Premi Víctor Català 1954 · Cròniques de la veritat oculta
- Premi Sant Jordi de novel·la 1963 · L'ombra de l'atzavara
- Premi Crítica Serra d'Or de Literatura i Assaig 1979
- Premi Lletra d'Or 1979
- Premi Crítica Serra d'Or de Teatre 1979 · Antaviana
- Premi Joan Crexells de narrativa 1986 · Gaeli i l'home Déu
- Premi Ciutat de Barcelona 1987 · Gaeli i l'home Déu
- Creu de Sant Jordi 1982
- doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona 1992
Si t'agrada Pere Calders, també et poden agradar
Tots els autorsAutors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1910 i el 1929.