Pere Calders

Qui era Pere Calders

Pere Calders va néixer a Barcelona el 29 de setembre de 1912, però els vuit primers anys els va fer en una masia de Polinyà del Vallès. Tornat a la ciutat, va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts, i d’allà va sortir cap al dibuix publicitari, la il·lustració i el periodisme.

El 1936 va treure els dos primers llibres, un dels quals el recull de contes El primer arlequí. L’any següent es va presentar voluntari a l’exèrcit republicà, que el va destinar de cartògraf a la rereguarda de Terol; d’aquells mesos en va sortir Unitats de xoc (1938), un llibre de cròniques que va prologar Carles Riba.

El 1939 va passar la frontera i va anar a raure al camp de Prats de Molló. Se’n va escapar i va acabar a Mèxic, on es va quedar fins que el 1962 va poder tornar. Hi va treballar a l’editorial UTEHA, va ser dels qui van engegar la revista Lletres i no va deixar mai d’escriure, encara que publiqués poc. Cròniques de la veritat oculta, premi Víctor Català 1954, és d’aquells anys; la novel·la L’ombra de l’atzavara, premi Sant Jordi, va arribar poc després del retorn.

El 1978 Dagoll Dagom va portar a escena un grapat de contes seus amb el títol d’Antaviana. Va ser un dels èxits teatrals del moment i li va obrir una franja de lectors que no el coneixien.

Tot plegat se sosté sobre la ironia, que en ell no és un adorn sinó l’eina de treball: es treu de sobre qualsevol solemnitat i explica el que no pot passar amb la mateixa veu amb què s’explica el que va passar ahir. El 1986 li van donar el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.