Joan Pons i Pons

Qui és Joan Pons i Pons

Quan Moll va recuperar Barba-rossa (2006), revisada i amb un epíleg de l’historiador Miquel Àngel Casasnovas, la va presentar com «quelcom més que una simple història de pirates». La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) hi veu una novel·la històrica «amb rerefons contemporani»: hi reconstrueix les incursions de Barba-rossa a Menorca del 1535 i, alhora, la vida d’un noi que caça ocells. De la prosa, l’editorial en destaca la «immensa riquesa dialectal», i dona el nom del protagonista, Roger Genestar. A la nota d’autor, Moll assenyala un denominador comú a bona part dels llibres de Pons: «personatges empesos per la necessitat de sortir de Menorca».

La GEC data un canvi de rumb en la seva narrativa a El laberint de les girafes (1999), on reconstrueix el segle XX a través d’una família. Nascut a Ferreries el 1960 i fundador de la Revista Postal, Pons va rebre premis amb llibres per a adults i per a joves: l’Ateneu de Maó del 1992 amb la novel·la Nàufrags (1993), el premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa del 1998 amb Homes sols (2001), el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil del 2000 amb Remant al sol i el Ciutat d’Alzira del 2009 amb La casa de gel, publicada el 2010. L’enciclopèdia hi registra a més un llibre de narracions, No cregui el que diuen de mi (1991), la novel·la juvenil Els ecos de l’horitzó (1999) i, entre les novel·les més recents, Gossos de pluja (2010) i La malaltia del cor (2022).