Josep Maria Quintana

n. 1950 · Menorca

Josep Maria Quintana (Alaior, 1950) va obtenir plaça de registrador de la propietat el 1980 i és autor de novel·les com Els Nikolaidis (2006) i Ningú no pot enganyar els morts, premi Llorenç Villalonga, i d'estudis sobre la història de Menorca. Tot el que en diu aquesta fitxa ve de les seves pàgines a l'AELC, documentades per ell mateix.

Llibres de Josep Maria Quintana

Tots els llibres de Josep Maria Quintana que tenim al catàleg: 20 obres.

Novel·la

Altres

Assaig

Qui és Josep Maria Quintana

Ningú no pot enganyar els morts, publicada el 2012, va guanyar el premi Llorenç Villalonga de narrativa del 2011. Ho recull la pàgina de Josep Maria Quintana a l’AELC, que porta la nota «Documentació: Josep Maria Quintana» i d’on surt tot el que diu aquesta fitxa. Segons la biografia, la seva obra de creació va començar el 1991 amb la novel·la Retorn a Solterra, i fins al 2017 hi afegeix, entre d’altres, Els Nikolaidis (2006), Oficis de tenebra (1998), Les revolucions perdudes (2008) i La noia que va sortir d’un quadre de Botticelli (2017). El pòrtic hi suma títols posteriors, com Lletres de combat (2020), L’afortunada vida de Martí Olivar (2023) i Port Maó (2024).

La història de Menorca ocupa l’altra part de la seva bibliografia. Segons la mateixa pàgina, hi va entrar amb la tesina de llicenciatura, Menorca, segle XX. De la monarquia a la república, premiada amb l’Ateneu de Maó del 1973 i publicada el 1976. Amb Els menorquins i l’autonomia (1977), diu la biografia, hi «enceta una matèria a l’estudi de la qual hi ha tornat molts cops». El pòrtic hi afegeix, entre d’altres, Una història particular: Els conflictes Església-Estat a la Menorca del Segle XVIII (2016), La restauració a Menorca (1874-1923) (1999) i Regionalisme i cultura catalana a Menorca (1888-1936) (1998). La biografia també recull que entre el 1981 i el 1987 va presidir l’Ateneu de Maó i va dirigir la Revista de Menorca, i que va escriure articles al diari Menorca.

La feina de registrador, segons la biografia, la va començar el juliol del 1980, després de tres anys de preparar les oposicions, amb una primera destinació a Balmaseda (Biscaia). Després va exercir a Solsona, a Barcelona, a Ciutadella, entre el 1992 i el 2016, i a València, fins al 2018. El dret li va donar llibres i articles de tema jurídic i el va portar al Consell Consultiu de les Illes Balears, del qual va ser membre des de la creació (1993-2001), i a la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears (2000-2003 i 2008). Havia nascut a Alaior el 29 de maig de 1950. Va estudiar a Barcelona, on es va llicenciar el 1974 en filosofia i lletres i el 1976 en dret, i va fer un curs i mig de classes a l’institut Josep Maria Quadrado de Ciutadella entre el 1975 i el 1976.