Pau Faner

Qui és Pau Faner

El 1999 Edicions de la Magrana va aplegar en una col·lecció d’autor les novel·les principals de Pau Faner. Entre les seves novel·les premiades hi ha Mal camí i bon senyor, Sant Joan del 1992; Moro de rei, Ramon Llull del 1988; Fins al cel, Josep Pla del 1984 i Crexells del 1985, i Un regne per a mi (1976), que va obtenir el Sant Jordi i, l’any següent, el premi de la Crítica en narrativa catalana. Abans, L’arcàngel (1974) havia guanyat el Ciutat de Mallorca.

La biografia de l’AELC explica que els crítics el van relacionar de seguida amb la narrativa sud-americana, i que la presència del mite i l’atracció per la fantasia són, per a la mateixa font, trets que avalen aquesta lectura; el pòrtic li atribueix haver introduït «el realisme màgic en la literatura». El mateix pòrtic considera el rerefons mític un tema freqüent en la seva narrativa, i hi inscriu Aetara (2004), la novel·la amb què va tornar al gènere. Té de fons, segons la biografia, «les creences ancestrals de veneració de la Mare Terra», tant a Menorca com a tota la Mediterrània. Entre Mal camí i bon senyor i Aetara, diu la biografia, la novel·la havia quedat una mica de banda; d’aquells anys són un llibre infantil, Les noces del cel i de la terra (1997), i les narracions de La núvia del vent (1995). Moro de rei té al centre la crisi d’un jove «escindit entre dues cultures», la cristiana i la musulmana, i el 2011 va publicar una altra novel·la d’aventures, Les bodes del diable.

La primera obra narrativa, Contes menorquins, és del 1972, i Lady Valentine li va valer el 1984 el Víctor Català de contes. En teatre, segons la biografia, ha publicat sobretot obres per als infants i una adaptació de Fins al cel. En castellà ha escrit una novel·la, Flor de sal, premi Nadal del 1986, i les narracions de Caballos de carga (1984).

Va néixer a Ciutadella el 1949 i hi va fer els primers estudis; després va passar per Mataró i Barcelona, on va estudiar filosofia i lletres, i es va doctorar en filologia romànica. La tesi, La nova narrativa illenca des de dins, es va publicar el 1982. Va ensenyar anglès, com a catedràtic, a l’Institut J. M. Quadrado, a Menorca. La pintura, que la biografia anomena «la seva altra passió», l’ha portat a exposar a Nova York, Madrid o Barcelona. Ha escrit a la premsa —Última Hora, Diario 16, El Periódico, l’Avui—, i el 2012 l’Ajuntament de Ciutadella li va donar la Medalla d’Or de la ciutat per la seva trajectòria literària i artística.