Pere Gomila Bassa

Qui és Pere Gomila Bassa

Geografies del vent, que l’editorial Arrela va publicar el 2015, és el llibre més recent de Pere Gomila que recull el pòrtic de l’AELC, i n’esmenta una segona edició. Abans, l’Institut Menorquí d’Estudis, del qual la mateixa font el fa membre fundador, li havia publicat una antologia poètica (2003), els Tannkas (2000) i Els colors de l’edat (1992). Els Tannkas havien aparegut vint anys abans a la revista Druïda, a partir d’una idea del poeta Víctor Compta, i el segon poemari, Cristalls, va sortir el 1984 a la col·lecció Quaderns Xibau, a Ciutadella. El primer, Regió afòtica, el va publicar als vint-i-quatre anys. La biografia de l’AELC diu que ha fet la seva carrera poètica «pausadament, però sense deixar mai de publicar».

Entre el 1977 i el 1979 va formar part d’Es Mussols, un grup que la biografia fa néixer a l’entorn del poeta Jordi Vivet i del qual ell va ser un dels organitzadors. Als seus recitals hi van participar pintors com Francesc Calvet i els músics de Traginada, i, tot i que va durar poc, segons la mateixa font va tenir «un gran protagonisme en la vida cultural de l’illa de Menorca durant la Transició». L’AELC hi relaciona el recital Illanvers, que va coorganitzar a partir del 2004. Al I Encontre de Poesia dels Països Catalans, a Es Castell, hi va anar de poeta convidat el 2000; anys després en va presentar la vuitena edició, i el 2008 va col·laborar a organitzar-lo.

Va néixer a Alaior el 1954, fill del poeta Arcadi Gomila, que segons la biografia el va iniciar en les lletres, i es va formar com a autodidacte. Ha escrit articles sobre autors com Josep M. Llompart o Gumersind Gomila, ha coordinat el volum Tots els éssers. Poetes de Menorca pels drets humans (Amnistia Internacional, 2007) i ha fet traduccions de poesia, d’Eugénio de Andrade i d’alguns poetes francesos. El 2006 va adaptar per a la companyia La Clota La reina de bellesa de Leenane, de Martin McDonagh. Del 2021 al 2025 va ser vicepresident de l’AELC per les Illes Balears.