A Menorca la literatura escrita arrenca tard, a mitjan segle XVIII, quan les ocupacions estrangeres i el port de Maó obren l'illa a Europa. D'aquí surt Joan Ramis, autor de Lucrècia, i, al segle XX, el lingüista Francesc de Borja Moll, que va fer la seva feina fora de l'illa.
La figura del segle XVIII menorquí és Joan Ramis i Ramis, de Maó. L’Enciclopèdia Catalana el considera el més representatiu de la Il·lustració, no només a Menorca sinó a totes les terres catalanes, i diu de la seva tragèdia Lucrècia (1769), en alexandrins i cinc actes, que és «la primera i la més important obra neoclàssica de la literatura catalana».
Abans d’aquell segle, a Menorca no hi ha literatura escrita: la mateixa font no n’hi troba fins a mitjan segle XVIII, molt més tard que a Mallorca. Hi assenyala tres empentes: les dominacions britàniques i la francesa, que van posar l’illa en contacte amb Europa, el moviment del port de Maó i els joves que anaven a estudiar a l’estranger, sobretot a França. Del mateix segle, la font dona més pes que a res a la prosa erudita i didàctica, amb el gramàtic Antoni Febrer i Cardona, i esmenta l’humanista Vicenç Albertí, traductor de Molière i de Goldoni.
Al començament del segle XIX es va consolidar el predomini del castellà en tot el que s’escrivia, un predomini que la font fa començar amb la dominació espanyola de 1782-1798. Com a representant menorquí de la Renaixença, hi esmenta Àngel Ruiz i Pablo. Del segle XX en destaca dues figures que van fer tota la seva feina fora de l’illa: Nicolau M. Rubió i Tudurí i Francesc de Borja Moll, nascut a Ciutadella, que el 1921 es va instal·lar a Mallorca, on va treballar amb Antoni M. Alcover en el Diccionari català-valencià-balear. També hi cita poetes com Gumersind Riera i Joan Timoner i narradors com Pau Faner.
No és per llegir de cap a cap: és el diccionari bilingüe català-castellà de Moll, prop de 60.000 mots, que distingeix els sentits de cada paraula i recull sinònims de les diverses varietats territorials.
Llibres d'autors d'aquí. Cada dia en surten uns altres.
