Johan Scrivà

Qui era Johan Scrivà

A la tertúlia literària que es feia a València al voltant de Berenguer Mercader, Johan Scrivà —Joan Escrivà de Romaní i Ram per a l’Enciclopèdia Catalana, que també recull la forma Joan Ram Escrivà— hi va llegir Lo juí de París, una prosa rimada de tema mitològic que, segons l’Enciclopèdia, s’inspira en Joan Roís de Corella. Amb Corella, Bernat Fenollar i Pere Martínez va participar en Lo passi en cobles, imprès a València el 1493. El Diccionari de la literatura catalana, que l’anomena Johan Scrivà, n’explica el repartiment: la «Istòria de la Passió», que és el cos del llibre, és de Fenollar i Martínez; la «Contemplació» que la segueix són cobles d’Escrivà i de Fenollar; i l’oració a la Verge que tanca el volum és de Corella. L’Enciclopèdia en cita encara dues composicions, En contra d’amor i les Cobles de les Caterines, aquestes de tema amorós. Una qüestió oberta és si ell és el comendador Escrivà, autor de poesies amoroses en castellà, convencionals segons l’article, que es van recollir al Cancionero general (València, 1511) i en altres reculls. No és del tot segur, però l’Enciclopèdia hi veu dues circumstàncies a favor: cap al 1500 no se sap de cap comanador de Montesa que portés el cognom Escrivà, i ell mateix havia tingut en comanda fortaleses i ciutats, tant al Regne de València com al de Nàpols.

L’Enciclopèdia el defineix com a dignatari abans que com a poeta. El seu pare, Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó, de qui era el segon fill, tenia la baronia de Beniparrell i la meitat de la de Patraix, i ell es va fer baró de Patraix: la va comprar el 1492 al comte de Cocentaina, i el 1501 Ferran II li’n va concedir la jurisdicció. Joan II l’havia nomenat el 1477 castellà de Morella, i l’any següent, mestre racional del regne; Ferran II el va confirmar en tots dos càrrecs, el 1488 li va confiar també el castell de Callosa i el va enviar com a ambaixador a Nàpols, prop d’Alfons II i de Ferran II de Nàpols, que estaven en guerra amb Carles VIII de França; també li va retreure que no hagués impedit que el cardenal Cèsar Borja, legat d’Alexandre VI, coronés Frederic I el 1497. Aquell mateix any, Escrivà va intervenir en el Tractat de Roma, que havia de posar pau a Itàlia. Frederic I de Nàpols li va encomanar diverses places, entre les quals Ostuni i Grottaglie, a la Pulla. Miquel Pérez va dedicar la seva Vida de la sacratíssima Verge Maria (València, 1494) a Beatriu de Montpalau, que era la dona d’Escrivà. L’Enciclopèdia no en dona ni la data ni el lloc de naixement, més enllà del País Valencià, i el fa morir a València el 1515.