Bernat Fenollar

Qui era Bernat Fenollar

Al certamen poètic que es va fer a València el 1474, Bernat Fenollar hi va tenir més d’un paper: en va escriure el cartell i també la sentència, s’hi va presentar ell mateix i, segons l’Enciclopèdia Catalana, se li atribueix haver dirigit Obres e trobes, el volum que en recull els textos. El 1486 va participar en un altre certamen. La mateixa font situa bona part de la producció de Fenollar en llibres col·lectius: Lo Passi en cobles (1493), Lo procés de les olives (1497) i Escacs d’amor, que no es va imprimir fins al 1914. També va promoure diverses qüestions i debats, segons el costum del moment, i alguns van anar a parar al Cancionero general d’Hernando del Castillo, publicat el 1511.

L’Enciclopèdia el situa al centre d’un cercle d’escriptors —Narcís Vinyoles, Joan Moreno, Gassull, Baltasar Portell— que s’ha identificat amb l’Escola Satírica Valenciana. A aquell grup s’hi han atribuït un gust especial pel realisme i un caràcter burgès, diferent del dels cercles aristocràtics del seu temps. De la seva poesia, que té italianismes i influències populars, la mateixa font diu que «no assoleix una especial altura literària», ni en la sàtira ni en els versos religiosos o de circumstàncies, però li reconeix una correcció que li va donar «un notori prestigi» entre els literats valencians de l’època. Durant molt de temps es va pensar que les Regles d’esquivar vocables o mots grossers o pagesívols eren probablement seves, una atribució que des del 1999 es dona pràcticament per descartada.

Era eclesiàstic: a la catedral de València va ser beneficiat, domer i sotsobrer (1467). Havia nascut cap al 1438 a Penàguila i va morir a València el 1516.