Jordi de Sant Jordi

Qui era Jordi de Sant Jordi

Segons Martí de Riquer, que l’AELC cita, Jordi de Sant Jordi «produeix la impressió de voler escriure en català», però la seva llengua poètica «porta un vestit, o té una aparença, provençal». La biografia de l’AELC hi compta molts provençalismes, sobretot en la flexió dels verbs i en el lèxic, i el pòrtic precisa que tot això s’aplica «sobre una base que ja és eminentment catalana». Per a l’AELC, és una llengua que queda a mig camí entre la llengua aprovençalada d’Andreu Febrer o de Gilabert de Próixita, d’una banda, i la d’Ausiàs March, de l’altra, i que s’allunya molt de la prosa del seu temps.

És una poesia cortesana, que parteix de la reflexió amorosa dins l’ideal de l’amor cortès dels trobadors, i l’AELC la diu influïda pels grans trobadors del segle XII. Dones del seu entorn, com Margarida de Prades, la vídua de Martí l’Humà, o la seva germana Isabel, hi són sovint exaltades; l’AELC en posa d’exemple «Midons», «Estramps» i «Setge d’amor». Per a Martí de Riquer i Lola Badia, que segons l’associació són els estudiosos que més i millor se n’han ocupat, l’èxit que va tenir es deu a l’atenció que posava en els ritmes i les formes clàssiques, «tot i tenir lloc en una cort que traspua modernitat».

La presó de Nàpols, el 1423, quan hi van entrar les tropes de Francesco Sforza, és l’origen del poema «Presoner», on segons l’AELC «manifesta l’angoixa que li provoca la situació» i confia que l’alliberaran aviat. El marquès de Santillana, Íñigo de Mendoza, li va dedicar, quan va morir, la Coronación de Mosén Jorde, i en vida n’havia lloat la poesia i les capacitats musicals: en deia que era un «cavallero prudente» i un «músico excellente». El va conèixer a la cort del Magnànim, on també va tractar poetes joves com Lluís Icard, Arnau Marc o Arnau d’Erill. D’Alfons el Magnànim en va ser cambrer des de jove, i durant l’expedició a Sardenya i Còrsega del 1420, en què també hi havia Ausiàs March i Andreu Febrer, el rei el va nomenar cavaller i li va concedir l’alcaldia de la Vall d’Uixó. El 1416 havia viatjat a França per encàrrec seu, i més tard va intervenir en missions de comerç entre Sicília i Aragó.

Havia nascut al regne de València a finals del segle XIV. Un document d’aquell temps apunta que va morir el 18 de juny de 1424, en un lloc que no s’ha pogut precisar. Els seus poemes s’han editat diverses vegades —el pòrtic de l’AELC destaca l’edició de Riquer i Badia a Tres i Quatre, Les poesies de Jordi de Sant Jordi, cavaller valencià del segle XV, i la d’Aniello Fratta a Barcino, Poesies— i s’han traduït al castellà i a l’italià.