Francesc Mulet

Qui era Francesc Mulet

Quina part de l’obra que porta el nom de Francesc Mulet és realment seva, l’Enciclopèdia Catalana no ho dona per resolt: «no és segur que totes les obres que s’han publicat com a seves li pertanyin». El 1870 Constantí Llombart va publicar a València unes Obres festives compostes segons antiga, general i molt raonable tradició pel pare Francesc Mulet, un títol que ja diu en què es basava l’atribució. Eren composicions de to burlesc: l’article en cita els poemes Tractat del pet i La candileta i dues peces de teatre, Los amors de Melisendra i La infanta Tellina i el rei Matarot. D’aquestes dues, explica que ningú no les hi atribueix fins al segle XIX, i per això en considera les atribucions «poc fiables». Entre el que se li ha atribuït hi ha també poesia en castellà, per exemple l’Inventario o desapropio que el colegial Mulet hizo en Orihuela. De la seva activitat de poeta en queden ben poques mencions antigues, però un contemporani, Marc Antoni Ortí, ja en parlava com d’un poeta famós.

Fora de la poesia, l’article el mostra com a religiós i professor. Va professar com a dominicà el 1642, al convent de València, i dins l’orde va arribar a tenir càrrecs importants. A la Universitat de València va obtenir la càtedra d’arts el 1652 i, el 1656, la de filosofia moral, i d’aquesta docència va sortir una obra de teologia, el Tractatus de uitiis et peccatis, datada el 1675, que es guarda manuscrita a la Biblioteca Pública Provincial de Palma (ms. 836). Tenia fama com a predicador, però dels seus sermons no se n’ha conservat cap. Havia nascut a Sant Mateu del Maestrat el 1624 i va morir a València el 1675.