Joan Sellent

Qui és Joan Sellent

El 2006 la versió catalana de Panorama des del pont, d’Arthur Miller, va donar a Joan Sellent el premi Ciutat de Barcelona de traducció en llengua catalana, i la d’El rei Lear li va valer el premi de la Crítica Teatral de Barcelona de la temporada 2007-2008. Totes dues són del camp on el Diccionari de la literatura catalana (DLC) diu que s’havia centrat en els darrers anys, la traducció teatral, amb una producció «abundosa (alguna d’inèdita)». L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) li comptava prop de cinquanta traduccions de teatre, d’obres representades en sales com el Romea, el Teatre Nacional, el Lliure, la Villarroel o el Grec. Les de Shakespeare —Hamlet, Ricard II, Coriolà, El rei Lear i Nit de reis o El que vulgueu— es van aplegar el 2016 al volum Versions a peu d’obra. El DLC hi suma «clàssics més recents», com el Peer Gynt d’Ibsen, Un tramvia anomenat desig de Tennessee Williams i El ventall de lady Windermere d’Oscar Wilde, i autors de la «dramatúrgia més actual», com Harold Pinter, David Mamet, Edward Bond o David Hare.

Nascut a Castellar del Vallès el 1948, Sellent es va llicenciar en filologia catalana a l’Autònoma de Barcelona el 1983 i va fer després un màster en traducció literària a Manchester, amb un treball final dedicat a com s’havia traduït La taronja mecànica, d’Anthony Burgess. Del 1984 al 1995 va traduir sèries i pel·lícules per al doblatge —Mogambo, de John Ford, o el Molt soroll per res de Kenneth Branagh—, una feina d’on va sortir, segons la biografia de l’AELC, L’ofici de traduir; Shakespeare, un home de teatre, que la Fundació Bosch i Cardellach va publicar el 2010. La llista d’obra de l’AELC classifica aquest títol i Traduir Shakespeare com a crítica literària o assaig. Des de mitjan anys vuitanta també havia traduït narrativa en anglès, de Dickens, Hawthorne i Stevenson a Henry James, Mark Twain, Paul Auster, H. G. Wells o Salman Rushdie, i l’AELC destaca la seva versió de David Copperfield per com s’aparta, en la llengua i en la concepció, de la que n’havia fet Josep Carner. A la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB va donar classes de traducció literària, i el DLC remarca que hi va compaginar «la docència amb la reflexió teòrica i la pràctica».