Joan Josep Isern

Qui és Joan Josep Isern

Les Festes Fabra, que del 1969 al 1993 van retre homenatge a Pompeu Fabra cada any en un lloc diferent, i els premis Recull de Blanes són el tema de dos llibres de Joan Josep Isern: 25 anys de Festes Fabra (1996), que va escriure amb Susanna Àlvarez, i Quaranta anys de Premis Recull (2005). Del primer, Josep Faulí en va remarcar a Serra d’Or les «dades abundants i segures» i que situés sempre la festa en la història general, fins al punt que el llibre era «força més que la crònica estricta de les Festes». En un article de l’Avui del 1996, Isern explicava que les festes havien pres el relleu del concurs literari de Cantonigròs, que el 1968 complia vint-i-cinc anys. El segon llibre fa la història del certamen de Blanes, del qual Isern va ser jurat uns quants anys. Anna Tomàs, a l’Avui, el llegia com una continuació del treball que Jaume Reixach havia publicat quinze anys abans i com un homenatge a Benet Ribas, «veritable clau de volta dels premis Recull». A Joan F. Mira li va dedicar el Retrat de Joan F. Mira (2008), que va editar l’AELC, i en va seleccionar i presentar els articles de l’antologia Una biblioteca en el desert (2009). Segons les pàgines de l’AELC, fetes amb documentació del mateix Isern, va ser jurat de premis com el Sant Jordi de novel·la, el Joanot Martorell, el Llorenç Villalonga-Ciutat de Palma, els de la Crítica Catalana o els Ciutat de Barcelona.

El 2021, any del centenari del naixement de Joan Triadú, Isern en va ser el comissari. Com a crític, havia escrit uns sis-cents articles per al suplement literari de l’Avui entre el 1989 i el 2009, i una vuitantena a la revista mensual Qué leer, on des del febrer del 2001 va portar la secció de literatura catalana; entre el 1983 i el 1984 havia col·laborat al Diari de Barcelona. L’AELC hi suma Serra d’Or, Caràcters i, més tard, portals digitals com VilaWeb o Núvol. Segons la biografia, fins al 1989 havia treballat d’aparellador. Va ser un dels fundadors dels consells de redacció de Cultura, la revista del Departament de Cultura (1989-1996), i de Literatures, la de l’AELC (2003-2006). A l’AELC va ser tresorer de la junta directiva (2001-2005), i a la Institució de les Lletres Catalanes, membre de la junta de govern (2000-2013). Des del 1995 va fer de professor de crítica literària, a l’Aula de Lletres i, més tard, a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, que va contribuir a fundar, i va col·laborar en el Diccionari de la literatura catalana d’Enciclopèdia Catalana. El pòrtic el presentava com a soci d’honor de l’associació.