Joaquim Brustenga

Qui és Joaquim Brustenga

Al centre de L’ombra del capità (Pagès Editors), la novel·la amb què Joaquim Brustenga va guanyar el premi Fiter i Rossell del 2019, hi ha un indià de Vilanova i la Geltrú que feia negocis amb Cuba a principi del segle XIX. Segons la presentació de l’editorial, el seu darrer descendent, Lluís Ginebró, va a fer recerca mèdica a l’Havana amb una beca i hi troba uns cubans mestissos que porten el seu cognom i que vénen del mateix avantpassat; així descobreix que l’avantpassat feia servir el bergantí com a «vaixell negrer» i arriba a llegir un dels diaris de bord. Brustenga també va guanyar dues vegades el premi Manuel Cerqueda Escaler de novel·la curta: amb Deu minuts (Alpina, 2021) i amb La persecució (Pagès, 2023). La primera, segons Teresa Costa-Gramunt en una ressenya que reprodueix l’AELC, segueix un jove català que a Chicago es converteix en «un don mafiós» i que, quan torna a Barcelona per retirar-s’hi, és assassinat. La segona, diu Pagès, parteix d’un atracament a una joieria de Barcelona que es complica i acaba amb una fugida dels lladres amb la policia al darrere. Íbera li va publicar el 2022 La comtessa russa, una trama que, segons la revista Ronçana, passa per l’inici de la revolució bolxevic, un exili precipitat a París i una falsificació de quadres, i Hades, el 2026, L’herència enverinada.

Abans de la novel·la hi havia hagut la poesia visual. Quan estudiava dret a la Universitat de Barcelona, el 1975 i el 1976, hi va organitzar la I i la II Mostra Oberta de Poesia, i segons la biografia de l’AELC, feta amb documentació de l’autor, aquelles exposicions li van permetre tractar Guillem Viladot, Josep Iglésies del Marquet i Joan Brossa. En va publicar un llibre, Veure o mirar (Tabelaria, 2008), i obra seva va aparèixer en antologies catalanes, franceses i argentines i en una quarantena d’exposicions col·lectives. Alpina li va editar dos reculls de narrativa breu per a adults, Roba estesa (2015) i Fer safareig (2018), i el 2018 l’Associació Cultural de Poesia Pont del Petroli li va publicar el poemari satíric Versos impertinents. A la revista Ronçana hi va tenir una secció fixa, i als diaris de la comarca hi va publicar articles d’opinió. El 2022 Santa Eulàlia de Ronçana el va escollir Persona de l’Any en els Premis Tardor.