Joaquim Espinós

Qui és Joaquim Espinós

La imaginació compromesa. L’obra d’Agustí Bartra (1999), la tesi doctoral de Joaquim Espinós, va ser segons l’Enciclopèdia Catalana «un dels primers llibres sobre l’obra d’aquest autor». Es va formar a la Universitat d’Alacant, on es va llicenciar en filologia catalana el 1986 i es va doctorar el 1996. Del 1986 al 2000 va fer classes a secundària, i més tard la mateixa universitat el va tenir com a professor titular de filologia catalana. El pòrtic de l’AELC, fet amb documentació seva, centra la seva recerca en la literatura catalana contemporània, especialment la de la postguerra, l’exili i l’actualitat, i li registra articles a L’Espill, Caplletra o Catalan Review. Història d’un entusiasme. Nietzsche i la literatura catalana, premi Josep Vallverdú d’assaig del 2008, va sortir a Pagès el 2009. Francesc Torralba, en una ressenya que reprodueix l’AELC, hi veia una panoràmica de «la petjada de Nietzsche en les lletres catalanes» que fa lloc a noms poc coneguts, com Alexandre Cortada o Cristòfor de Domènech. Altres llibres seus en aquest camp són La poètica de l’imaginari (1999), Literatura creativa (2000), un volum de didàctica de la literatura plantejat com a taller literari, i Literatura catalana i memòria democràtica (Universitat de València, 2024). El 2021 Bromera li va publicar El bosc i la casa, que segons el catàleg de la Biblioteca de Catalunya havia guanyat el premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta del 2020. Com a crític literari va col·laborar al diari Información d’Alacant i a la revista Caràcters.

En la creació, el pòrtic diu que va començar per la poesia: Batec de naufragi (1985) va ser finalista del premi Joan Valls d’Alacant, i Fuga endins va guanyar el Ciutat de Xàbia del 1987. Després es va decantar per la narrativa. Ombres en el riu passa a Llòria, un poble de muntanya inventat a prop d’Alcoi, durant el darrer any de la Guerra Civil, amb fragments narrats per l’avi Manel i per la néta Núria, que els pares han enviat des de Barcelona perquè no visqui la guerra de prop. Biel Sansano, en una ressenya a L’Aiguadolç (1996) que l’AELC reprodueix, hi veia la voluntat de recuperar la memòria de la família i del poble de l’autor, Benilloba, que a la novel·la es diu Llòria, i Anna Murià, a El 9 Nou, en remarcava el llenguatge, «harmoniós i viu». Amb Joan de l’Iris i el rossinyol va guanyar el premi Empar de Lanuza de literatura infantil del 2001, i el llibre va sortir el 2002. El cervell de la serp, premi Antoni Bru de narrativa Ciutat d’Elx del 2006, és una novel·la policíaca ambientada a Alacant i protagonitzada pel detectiu Andreu Gomis, i M. Àngels Francés hi trobava la ciutat recreada amb l’encert «d’un objectiu fotogràfic». Material fotogràfic (Onada, 2015) havia guanyat l’any anterior el premi de narrativa Ciutat de Sagunt. Va néixer a Benilloba, al Comtat, el 1962.